La Conselleria de Medi Ambient va soltar aquests peixos autòctons classificats en perill d’extinció a la Gola fonda del Paisatge Protegit dins el Pla de Recuperació de l’espècie
Fa 4 mesos tècnics del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria de Medi Ambient procedents del Centre de Recerca Piscícola d’El Palmar localitzat al Parc Natural de l’Albufera de València van alliberar 200 fartets (Aphanius iberus) a la gola fonda de la desembocadura del riu Millars, en el terme d’Almassora (Castelló). Recentment els experts en peixos autòctons van tornar al lloc de la solta per a comprovar la supervivència dels peixets classificats en perill d’extinció al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. «Vam posar únicament 6 mornells perquè volíem fer una simple comprovació de supervivència. Ens van eixir 7 fartets, 14 gambúsies (Gambusia affinis) i més de 100 gambetes (Palaemonetes daikiri). El més important encara que isquen gambúsies és que la proporció 14 gambúsies i 7 fartets realment és molt important per a nosaltres perquè normalment la proporció sol ser de 100 a 1. Cal tindre en conter que únicament han passat 3 mesos, que tan sols es van alliberar 200 fartets, que no és una xifra massa elevada i a què a més la solta es va fer en un lloc bastant gran. Creien que l’any que ve hi haurà una competència important entre el fartet i la gambúsia. Esperem que siga capaç de desplaçar a la població de gambúsies», ha explicat amb detall Pilar Risueño, tècnica del Servei de Vida Silvestre de Vaersa. La gambúsia és una espècie exòtica d’aigua dolça procedent de nord Amèrica que va ser introduïda fa més de mig segle als aiguamolls mediterranis per a combatre el paludisme. El problema és que aquest peix invasor també depreda sobre l’espècie autòctona, de fet la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ha inclòs la gambúsia en el llistat de 100 espècies exòtiques invasores més danyoses del món.
Pla de Recuperació del Fartet a la Comunitat Valenciana
El Pla de Recuperació del Fartet a la Comunitat Valenciana contempla l’alliberament dels peixos dins de la distribució històrica de l’espècie. «Este pla contempla la reintroducció de l’espècie per a lluitar contra les larves del mosquit i contra el paludisme. Aleshores considerem que la desembocadura del Millars, la gola fonda, era un bon lloc per a ampliar la distribució dins de la província de Castelló. Els 200 fartets alliberats són de la línia genètica del Grau de Castelló perquè nosaltres sempre respectem en totes les soltes que els animals siguen de l’àrea geogràfica d’actuació», ha explicat Risueño. El projecte d’alliberament dels peixos forma part d’un programa FEADER de la Unió Europea que estableix la introducció de peixos autòctons en zones protegides com a Lloc d’Interés Comunitari. L’alliberament dels fartets ha sigut possible perquè el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionada pel Consorci riu Millars, entre altres figures de protecció, és Lloc d’Interés Comunitari (LIC) de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.
