- És un encàrrec de l’IVC i el TNC a l’autor valencià Paco Zarzoso
- ES va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya el 22 de gener
València (13.02.20). L’Institut Valencià de Cultura i el Teatre Nacional de Catalunya han presentat a València la coproducció “La casa de les aranyes” un text sorgit d l’encàrrec d’ambdues entitats al dramaturg valencià Paco Zarzoso.
L’obra es va veure al Teatre Nacional de Catalunya del 22 de gener al 9 de febrer i ara se representarà al Teatre Principal de València del 14 al 23 de febrer.
A la presentació han assistit el director general de l’IVC, Abel Guarinos, el director adjunt d’arts escèniques de l’IVC, Roberto García, el director artístic del TNC, Xavier Alberti, el autor i director Paco Zarzoso i la directora Lurdes Barba i els actors de la funció.
L’obra està dirigida conjuntament per Paco Zarzoso i Lurdes Barba, i està interpretada per Verònica Andrés, Francesc Garrido, Àgueda Llorca, Rosa Renom, Pep Ricart i Santi Ricart.
El director general de l’IVC Abel Guarinos ha dit: “per a nosaltres és molt important esta primera coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya un projecte comú que s’emmarca en la declaració de Palma de febrer de 2017, encara que les dues institucions ja havíem parlat abans d’una col·laboració en la qual demanarem que l’autoria fora valenciana, com així ha sigut”
El director adjunt d’arts escèniques de l’IVC Roberto García a afegit “és també una satisfacció perquè és un projecte de gran qualitat i amb una important presència de valencians tant en la part artística, com en la part interpretativa, amb un text que fuig de l’obvietat i recorre territoris més subtils”
“La casa de les aranyes” ens presenta uns personatges ferits, ebris de tendresa i de dolor, submergits en una boira que els confon i barreja amb el paisatge i que es veuran obligats a aprofitar les escletxes de llum per trobar-se els uns als altres.
A la vora d’un pantà s’alça un edifici mig abandonat, on durant molt de temps només hi han viscut algunes aranyes descomunals. El clima de la comarca va canviar absolutament quan la construcció de la presa hidroelèctrica va submergir en l’oblit el poble més proper. Des d’aleshores, els pocs habitants de la zona lluiten per superar la seva complicitat més o menys directa en la destrucció d’aquells paratges, mentre els caçadors furtius n’amenacen cada dia la seua tranquil·litat.
La casa de les aranyes està just al davant de la casa de les dàlies… Les dues cases estan molt aïllades, en un territori amb una gran ferida produïda per un pantà que va cobrir un poble petit. Però que al ser el de menys altitud de la ribera i el de més sol, tenia el millor clima de tota la vall. A gairebé totes les cases hi havia parres i cadascú en feia el seu propi vi, cosa que no feien a la resta dels pobles on el raïm no madurava igual.
En aquell poble també hi havia fruita i mel en abundància. El riu duia moltíssimes truites i tenia uns gorgs increïbles on es banyàvem els habitants tot l’estiu… Al costat de la capella hi havia una noguera gegantina; molts dissabtes a la tarda amb un acordió s’organitzaven balls sota les seves branques. Venien joves d’altres pobles que després havien de tornar de nit, a les fosques…
Text de maduresa de Paco Zarzoso, “La casa de les aranyes” retrata amb una fràgil delicadesa, la desolació d’unes vides distanciades del contacte amb la resta de la societat, i fortament marcades per les cicatrius que els lliguen als seus records més incòmodes.
