Atenent les sentències núm. 634/2020 i núm. 704/2020 del Tribunal Suprem, la Fundació Nexe vol comunicar les reflexions següents:
La Sentència del Tribunal Suprem fa, essencialment, tres coses. En primer lloc, imposa el castellà com a llengua de valor oficial en les comunicacions de les institucions valencianes amb les institucions catalanes o balears. En segon lloc, considera que el valencià i el català no són oficialment la mateixa llengua, atés que no tenen el mateix nom en els estatuts d’autonomia valencià, català i balear. En tercer lloc, determina que les institucions democràtiques de la Comunitat Valenciana no tenen competències per a dir com es volen relacionar amb les institucions de l’àmbit lingüístic propi.
El Tribunal Suprem atempta, d’aquesta manera, contra el sentit comú i intencionadament i de manera espúria ignora que le0s llengües són anomenades de manera diferent arreu del món, sense que per una qüestió de noms deixen de ser una mateixa llengua, només cal pensar en el castellà/espanyol o en el neerlandès/flamenc.
Atempta contra la veritat legal quan conclou, de fet, que el valencià i el català són llengües legalment diferents, ignorant la jurisprudència del Tribunal Constitucional i la posició científica de totes les universitats i acadèmies del món.
I atempta, finalment, contra l’autogovern del poble valencià i contra el nostre Estatut d’Autonomia, en negar i destruir la capacitat per a determinar els usos lingüístics socials i les polítiques lingüístiques, que correspon legítimament a la Generalitat.
El Tribunal Suprem ha actuat, novament, en contra de la diversitat lingüística espanyola, dels drets lingüístics dels valencians i de les valencianes, i de la igualtat de drets de les persones amb llengües minoritzades.
El Tribunal Suprem amb aquesta sentència no ha respectat la divisió de poders i ha actuat en contra del consens científic d’historiadors i lingüistes, negant intencionadament la unitat de la llengua catalana. Unitat que és un fet reconegut, compatible amb la diversitat de denominacions que la llengua rep en els territoris on es parla, i que no es pot refutar, emparant-se en pseudoarguments nominalistes.
La Fundació Nexe considera que no correspon als tribunals legislar ni establir els reglaments. No correspon als tribunals establir la veritat científica. I no correspon als tribunals, en un Estat realment democràtic, fer sentències que incorporen concepcions ideològiques més pròpies del lawfare que d’un Estat de dret democràtic.
