12 d’agost de 2020.- LA UNIÓ de Llauradors alerta dels primers robatoris de la collita de garrofes durant els últims dies en les zones productores de la Comunitat Valenciana, davant la impotència i ràbia dels productors que veuen com en uns minuts perden l’esforç de tot un any.
Un repunt en els preus que cotitzen ara entre 0,50 i 0,70 €/kg i el major valor del producte en els últims temps podria estar darrere d’aquest augment dels robatoris en el camp. Eixa pujada de les cotitzacions en les últimes campanyes ha possibilitat una recuperació del cultiu davant el creixent interés que desperta aquest producte entre els consumidors.
Precisament la por de perdre la collita està provocant que els productors de les zones on hi ha més robatoris recol·lecten ja la garrofa de forma més avançada, perquè normalment eixes labors s’efectuen sobretot a partir de finals d’agost i setembre. Les primeres denúncies de robatoris conegudes per LA UNIÓ s’han produït ja a la comarca castellonenca de la Plana Baixa.
LA UNIÓ traslladarà a la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana aquests fets perquè les forces de seguretat de l’Estat extremen les labors de vigilància tant en camp com amb qualsevol vehicle o magatzem sospitós de transportar o comerciar amb mercaderia robada.
Aquesta Organització Professional Agrària indica que els robatoris es produeixen perquè existeix un mercat negre consolidat amb compradors segurs. LA UNIÓ reclama així major control i vigilància en els camps durant l’època de recol·lecció i que posteriorment es controle la procedència de les garrofes en la distribució comercial, així com s’investiguen aquells comerços o persones que es dediquen presumptament a comprar garrofes furtades en els camps.
És molt important que es controlen els punts sospitosos de venda d’aquesta possible mercaderia robada, vertader centre d’atenció per a acabar amb aquests robatoris perquè «si es roba és perquè algú compra». Aquesta organització creu que al contrari del que succeeix amb altres fruites i hortalisses on existeixen molts punts de venda, en el cas d’aquesta fruita seca és més fàcil perquè es concentren en uns pocs.
Els llauradors es queixen que per a poder vendre la seua producció en la cooperativa, organització de productors o comerç han de complir amb els requisits de traçabilitat que se li exigeixen, és a dir el lliurament de la documentació que acredite la propietat, varietat, kg, polígon i parcel·la i no obstant això contrasta amb la facilitat que els lladres venen després la garrofa.
En aquest sentit LA UNIÓ reclama la col·laboració dels magatzems que compren ametla i garrofa amb les forces de seguretat de l’Estat perquè traslladen de seguida qualsevol possible mercaderia provinent d’un robatori. Així, els demana a les empreses del sector un major esforç i col·laboració a l’hora de comprar l’ametla o la garrofa, verificant la procedència i denunciant a tota persona sospitosa de vendre producte procedent de robatoris. També sol·licita als llauradors afectats que interposen la corresponent denúncia davant la Guàrdia Civil perquè s’inicie la investigació i conste el delicte en les estadístiques, clau per a un increment de la presència policial en el món rural.
La garrofa fins fa poc es considerava una producció marginal i amb preus que no compensaven el seu cultiu. Però últimament està sent un complement de renda per als seus productors en començar a ser més demandat per les empreses transformadores, fent-ho més atractiu tant per als productors com desgraciadament per als lladres. Als productors els preocupa també la gran especulació que hi ha amb aquest cultiu perquè es troba en mans d’un monopoli en mans de poques empreses. Cuiden els llauradors els arbres tot l’any i efectuen les laborioses tasques de recol·lecció per a percebre unes quantitats que ara són una mica superiors però molt més per als qui venen la pasta tan bon punt s’extrau per a alimentació que poden obtindre bastants ingressos de la pasta i el garrofí. De la massa ixen espesants o conservants i també edulcorants o productes per a la indústria farmacèutica.
