L’alcalde, Joan Ribó, ha destacat que, amb estes obres, “s’ha enriquit la literatura en les dos llengües que parlem a València”
L’Hemicicle Municipal ha acollit este matí el lliurament dels 38é Premis Literaris Ciutat de València, en l’edició corresponent a l’any 2020, que va haver de ser ajornada per les exigències de la pandèmia. L’alcalde, Joan Ribó, ha posat de manifest la satisfacció per haver recuperat esta cita cultural que, ha afirmat, “ens permet, ja per fi, pressentir la tornada a una normalitat en el món literari i en el de les vides de tots nosaltres”.
“Esta gala, ajornada per motius de força superior, ens ha reconciliat una mica més amb totes les activitats que enyoràvem i haguérem de deixar córrer a mesura que passaven els mesos”, ha subratllat l’alcalde durant l’acte de lliurament dels guardons. Acompanyat per la regidora de Patrimoni i recursos culturals, Glòria Tello, l’alcalde, Joan Ribó, ha recordat “el colp fortíssim que la pandèmia ha suposat per al sector de la cultura i de la literatura, ja que absolutament tot es va paralitzar: editorials, distribuïdores, llibreries, fires del llibre, presentacions, taules redones… Tot, durant molts mesos”.
També la regidora Gloria Tello ha fet referència a les especials circumstàncies d’este lliurament de guardons, que ha qualificat com “un dia molt alegre perquè al lliurament dels premis literaris se suma que comencem a albirar la normalitat de vida”. La regidora ha recordat que en el calendari propi d’estos guardons, la cerimònia oficial de lliurament sempre sol programar-se per a les primeres setmanes de gener de l’any següent al de la convocatòria. “Però, en esta ocasió, ens ha calgut retardar la festa de la literatura a la tardor, i quasi a les portes d’una Fira del Llibre també, diguem-ne, descol·locada”.
Les i els autors guardonats són: l’escriptora Mercè Claramunt, Premi Maria Beneyto de poesia en valencià per la seua obra Una nit sense vent; l’escriptor extremeny José Antonio Ramírez Lozano, Premi Juan Gil-Albert de poesia en castellà, amb Motivo de sospecha; Rosa Sanchis i Caudet, Premi Isabel de Villena de narrativa en valencià, amb una obra, precisament, sobre Isabel de Villena, nom de referència del Segle d’Or de la literatura valenciana; José Ignacio Nájera, Premi Vicente Blasco Ibáñez de narrativa en castellà per la novel·la El informe Jaspers; Alberto Gálvez Iglesias, Premi Max Aub de teatre en castellà per la peça Céspedes con “e”; Josep Muñoz Redón, Premi Josep Vicent Marqués d’assaig en valencià amb l’obra Les fronteres de Walter Benjamin; i Manuel Saiz, Premi Celia Amorós d’assaig en valencià per l’obra La resistible expansión del universo irónico. En nom de tots ells, ha agraït el reconeixement José Ignacio Nájera, qui ha fet una crida a les autoritats a “no oblidar-se de la cultura en temps de crisi”.
L’alcalde ha felicitat, en nom de tota la ciutadania, les guanyadores i guanyadors de la trenta-huitena edició dels Premis Literaris Ciutat de València, de l’any 2020; i ha destacat la importància de les seues creacions amb les quals, ha assegurat, “la literatura en les dos llengües que parlem a València s’ha enriquit”. De fet, ha destacat Ribó, les peces premiades estan ja publicades per les quatre editorials privades (Bromera, Bullent, Pre-Textos i Ñaque), amb les quals l’Ajuntament té establida una col·laboració, que suposa un atractiu afegit a la convocatòria. De fet, el pròxim dia 18 es presentaran totes les publicacions de manera oficial, en el marc de la Fira del Llibre de València.
“Espere –ha conclòs Joan Ribó- que este premi siga, per a totes les persones que han sigut guanyadores, un orgull i un punt d’inflexió en la seua obra, i que els faça continuar en la cerca de l’excel·lència”.
Més de 500 originals
La 38é edició dels Premis Literaris “Ciutat de València” ha comptat amb el concurs de més de cinc-cents originals, en la seua gran majoria arribats des de diferents punts d’Espanya, i fins i tot des d’altres països, com ara Xile, Cuba o els Estats Units, “la qual cosa és indicadora de la projecció internacional dels premis, que en edicions anteriors ja havien obtingut autors de l’Argentina, de Colòmbia o de Puerto Rico”, ha destacat Gloria Tello. La regidora ha subratllat que esta abundància de concursants es deu al fet que es convoquen quatre premis en cadascuna de les llengües oficials a València, “la qual cosa demostra dos coses –ha afirmat- en primer lloc, la voluntat de convertir esta ciutat en un punt des del qual es difonen obres d’importància en la llengua que compartim amb la resta de l’Estat, així com amb la major part d’Amèrica i amb països d’Àfrica i d’Àsia”. “I en segon lloc i més important, el nostre compromís per la normalització del valencià, i de contribuir, des de les institucions, a les sinèrgies entre autors i autores, editorials privades i Govern Municipal perquè, des del cor de la capital valenciana, hi haja esta projecció de la llengua i de la literatura que s’escriu”.
Tello ha destacat també la recuperació i potenciació de gèneres, “com per exemple el teatre, i sobretot l’assaig, que havien sigut deixats de banda per anteriors corporacions, i que ara, a través d’estos premis donen a conéixer obres de pensament que seran referències en el futur”. Els guardonats han rebut un trofeu que és una peça d’art, una obra original de l’escultor valencià Miquel Navarro, realitzada expressament per als premis.
L’edició de 2020 va ser l’última en la qual escriptores i escriptors es van veure obligats a enviar les seues obres en paper. Finalment, esta edició ha permés avançar en un altre dels objectius del Govern Municipal: la paritat. Per això, a més de canviar el nom de tres premis, per a donar-los el de tres autores d’absoluta rellevància en la literatura i el pensament valencià i espanyol (Isabel de Villena, Maria Beneyto i Celia Amorós) s’ha propiciat que els jurats estigueren integrats per, almenys, una quantitat igual de dones i d’homes.
