El ple de les Corts Valencianes ha aprovat aquest dimecres la proposició de llei per la qual es regula el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. El nou projecte substitueix l’anterior decret llei, anul·lat parcialment pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) després d’un recurs del sindicat CSI-F. La nova norma estableix un mínim d’un 25% d’hores lectives en valencià i castellà i entre el 15% i el 25% d’anglès. La resta de percentatges i la concreció de l’aplicació de la llei els establirà cada centre educatiu d’acord amb el seu projecte lingüístic. La iniciativa ha comptat amb 57 vots a favor, els del PSPV, Compromís, Podem i els quatre diputats que van abandonar el grup de Ciutadans, i 38 en contra, provinents del Partit Popular i de Ciutadans.
El diputat de Compromís Josep Nadal ha considerat la llei com «un pas de gegant» i ha assenyalat que supera el «supremacisme» i el «monolingüisme franquista». Nadal ha afegit: «Amb l’enfrontament no avançarem mai» i ha acusat el PP de fer «guerracivilisme». El diputat ha indicat que no és la llei que Compromís hauria fet, però que garanteix la pluralitat.
Des de Podem Cèsar Jiménez ha defensat que la norma pretén superar la manca de domini efectiu de les dues llengües oficials i d’una tercera llengua estrangera, ha demanat apartar el valencià del debat electoralista i ha defensat els arguments pedagògics i dels experts que sustenten la llei.
Per la seva part, la diputada socialista Ana Besalduch ha criticat que el Partit Popular utilitzi els fantasmes «del catalanisme i l’adoctrinament» per «tapar vergonyes» i que Cs està en una cursa per «avançar per la dreta el PP». Besalduch ha indicat que invoquen aquests arguments perquè no n’han trobat d’altres. Així mateix ha defensat que amb la norma se superaran «els nefastos resultats» del govern anterior.
PP i Cs: «Llei sectària i dictadura lingüística»
Des de Ciutadans han assegurat que, si bé l’actual llei «descafeïna» l’anterior, no busca el plurilingüisme real i efectiu, sinó que es tracta d’una norma «adulterada cap a una ideologia nacionalista». En aquest termes s’ha manifestat la diputada de Cs Mercedes Ventura, que ha mostrat preocupació per l’article 11 de la llei, que estableix que el govern valencià promourà que els centres finançats amb fons públics vehiculin el 50% del temps curricular en valencià i el 25% en anglès. Ventura ha assegurat que l’article el que garanteix és que ‘de facto’ el valencià sigui vehicular i s’ha demanat saber què farà la Generalitat Valenciana per promoure aquests percentatges. En la seva opinió és una «imposició en diferit» i un «xantatge» lingüístic.
En el mateix sentit s’ha manifestat la diputada del Partit Popular Beatriz Gascó, que ha qualificat la llei com a «sectària i nacionalista» i ha manifestat que «condiciona la llibertat de les famílies». Gascó ha afegit que el nou model «satisfà les ànsies nacionalistes» i ha advertit: «No subestimin l’estat de dret i les famílies». La diputada ha definit la llei com la de «l’engany lingüístic» i ha dit que forma part «del procés valencià», del qual ha dit que es tracta d’una «dictadura lingüística».
