• Estarà en cartell del 14 al 17 d’octubre al Principal de València
• ‘Acampada’ va rebre el premi al millor espectacle de teatre en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2020
València (13.10.21). El Teatre Principal de València presenta del 14 al 17 d’octubre l’espectacle de la companyia valenciana Pont Flotant ‘Acampada’ premi al millor espectacle de teatre en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes de l’any 2020.
‘Acampada’ és una creació col·lectiva de Pont Flotant format per Àlex Cantó, Joan Collado, Jesús Muñoz i Pau Pons.
La companyia es va formar en l’any 2000 amb una clara voluntat de recerca i experimentació escènica. Les seues peces són el resultat de llargs processos d’investigació i creació col·lectiva i es caracteritzen per la barreja entre realitat i ficció, l’ús de diferents llenguatges, el treball físic de l’intèrpret, la relació íntima amb l’espectador i la inclusió d’una part del seu entorn social en el procés de creació i exhibició de les seues obres.
El procés de creació de l’obra amb la qual arriben al Teatre Principal comença el juny de 2018, quan Pont Flotant va organitzar un laboratori escènic amb persones amb diversitat funcional i sense. El punt de partida era investigar al voltant de les capacitats i incapacitats de l’ésser humà. El repte era crear una obra per a un públic divers sense paternalisme, però també sense fugir d’una realitat evident.
Després de tres mesos de treball, el grup mostra el seu treball en procés en el 36 Festival de Otoño de Madrid, en el qual s’assenten les bases ètiques, estètiques i discursives de l’espectacle ‘Acampada’.
En ‘Acampada’ d’una banda hi ha una història: l’acampada a la muntanya d’un grup d’amics amb diverses capacitats, que serveix de metàfora d’una convivència estreta en un lloc natural lluny d’infraestructures que s’adapten a les necessitats de tot el món.
Però de manera paral·lela a aquesta narració hi ha tot un dispositiu metateatral, que utilitza codis habitualment dirigits a un sector minoritari del públic que estan presents al llarg de tota l’obra i que ajuden a empatitzar amb els personatges i a aprofundir en la lectura de l’obra.
La utilització de la llengua de signes, les audiodescripcions, els subtítols, la lectura fàcil, esdevenen potents eines per a establir vies de comunicació i de relació entre múltiples capacitats cognitives, sensorials i emocionals.
En paraules de la companyia: “Hem construït la funció pensant en un pati de butaques amb espectadors amb diversitat funcional i sense. Busquem una trobada real i honesta amb l’espectador, volem oferir-li un espai on puga reconéixer la seua fragilitat i observar la fragilitat dels altres sense prejudicis ni paternalismes, com una oportunitat per a conviure, aprendre i gaudir de la diversitat”.
I afigen: “No n’hi ha prou amb voler estar junts. No n’hi ha prou amb empatitzar. Hem de pensar molt bé com podem estar junts perquè totes les persones estiguen en igualtat de condicions. Aquesta va ser la primera lliçó que vam aprendre el primer dia del laboratori escènic. I hem intentat traslladar aquestes reflexions no només a l’escenari, sinó també al pati de butaques”.
