La Unió de Periodistes Valencians ha lliurat aquest dijous els premis als guardonats de la 37 edició dels Premis Llibertat d’Expressió al Paranimf del Centre Cultural La Nau. Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Esports de la UV ha destacat els premis de la Unió de Periodistes Valencians i la importància de la llibertat d’expressió i la defensa que la Universitat de València fa d’aquest dret democràtic.
La presidenta de la Unió de Periodistes Valencians, Noa de la Torre, ha presentat els guardonats explicant els motius pels quals la Unió de Periodistes va decidir premiar-los enguany. En el cas dels periodistes i fotoperiodistes que el 9 d’Octubre van ser agredits, verbalment i físicament, per grups feixistes, s’ha considerat que en defensa de la llibertat d’informació, del dret dels i les periodistes i fotoperiodistes a treballar amb garanties, a poder desenvolupar les seues tasques informatives sense patir agressions ni verbals ni físiques i com a rebuig absolut a les actituds d’aquests col·lectius d’ultradreta que menyspreen, dificulten i fins i tot ataquen el treball dels nostres companys calia atorgar aquest premi a tots els professionals que eixe dia estaven treballant per a informar a la societat valenciana sobre el transcórrer d’aquesta festivitat.
D’altra banda, la Unió de Periodistes Valencians, va decidir entregar un segon Premi Llibertat d’Expressió 2018, d’àmbit internacional, al col·lectiu mexicà CIMAC, ‘Comunicación e Información de la Mujer’ amb una doble intenció, la de premiar el perillós treball dels i les periodistes mexicanes, que es juguen la vida diàriament per a informar, i el vessant de gènere que aquest col·lectiu desenvolupa amb la seua missió de generar i publicar informació noticiosa sobre la condició social de les dones, assegurar que les i els periodistes incorporen els drets humans de les dones en el seu treball quotidià, així com promoure els mitjans com una eina de transformació educativa i social que servisca com a estratègia perquè les organitzacions civils transmeten les seues activitats, demandes i propostes.
Germán Caballero, ha sigut el fotoperiodista encarregat de rebre el Premi Llibertat d’Expressió 2018 en representació de la resta de companys. Caballero ha relatat les agressions patides pels fotoperiodistes i periodistes que cobriren les manifestacions del 9 d’Octubre, «Aquell dia ens amenaçaren, ens escopiren, ens llançaren objectes de tot tipus, patirem agressions físiques i verbals. Tot per fer el nostre treball. Aquests comportaments violents van ser especialment durs amb les manifestants i les companyes periodistes i fotoperiodistes, que patiren agressions masclistes durant tot el recorregut i fins i tot, algunes van ser assetjades sexualment».
«Un clima irrespirable d’odi i intolerància que va fer molt complicat treballar aquell dia, quan precisament el nostre treball era més necessari que mai. No podem permetre que a casa nostra passen aquestes barbaritats», ha afirmat Germán Caballero.
El fotoperiodista ha parlat també del complicat moment que travessa la llibertat d’expressió en el nostre país, exemples esdevinguts en un curt període de temps que han alertat fins i tot a la Comunitat Internacional, i de l’ascens del discurs feixista i d’odi per tota Europa «és en aquesta època on més falta fa el periodisme. Som més necessaris que mai per a auditar un moment històric de canvi que es presenta complicat. Aquest periodisme ha d’analitzar i alertar dels perills actuals», ha puntualitzat Caballero.
Preguntat sobre l’actuació de les Forces de Seguretat aquell 9 d’Octubre, Caballero ha comentat que després dels fets ocorreguts aquell dia, la pressió social va fer que les Forces de Seguretat actuaren contra els atacants efectuant fins a 18 detencions. «El dia 9 d’Octubre la seguretat no va estar a l’altura perquè els feixistes actuaren amb total impunitat però gràcies al treball, les imatges i les investigacions dels companys periodistes i fotoperiodistes es va aconseguir identificar els agressors».
A aquest respecte Noa de la Torre ha puntualitzat que des de la Unió de Periodistes es va denunciar el mateix dia la impunitat feixista, es demanà una reunió urgent amb el Delegat de Govern a qui se li va expressar el malestar per l’actuació policial que aquell dia no va protegir els i les periodistes i la llibertat d’informació i es va posar tota mena de material a l’abast de la Fiscalia per a la seua investigació.
Lucía Lagunes directora general del col·lectiu mexicà CIMAC, ‘Comunicación e Información de la Mujer’, ha parlat de la difícil tasca que suposa fer periodisme a Mèxic, «Mèxic és una de les nacions més perilloses on exercir el periodisme, un país on el periodisme independent i crític és castigat amb la persecució, la violència, l’assassinat i la impunitat». Lagunes ha indicat que en els últims 4 anys han mort 34 periodistes a Mèxic, 8 d’elles dones, i que aquest clima de violència és una mostra de la debilitat de la democràcia mexicana. La directora de CIMAC ha destacat el treball que la seua associació fa en defensa de la llibertat d’expressió i del vessant de gènere, ja que a Mèxic ser dona i ser periodista implica una doble vulnerabilitat: «ens agradaria no haver de triar entre la vida i una notícia», deia Lucía Lagunes.
La guardonada ha contat com les agressions a periodistes són comeses en un 60% per part de funcionaris públics a causa de la militarització del país des de l’any 2006 i del control que l’estructura militar fa de les escenes dels crims sobre les que els periodistes volen informar i a les que no tenen accés, limitant, fins i tot amb força, el seu treball i el dret a informar. Ha finalitzat afirmant que aquests anys de govern de Peña Nieto han sigut un mal sexenni per a la llibertat de Premsa amb dos assassinats en 2017 i un atemptat contra 11 periodistes un més enrere. A pesar de les advertències de la Comunitat Internacional al govern mexicà contra la vulnerabilitat dels seus periodistes, Lagunes afirma que aquest govern no ha estat capaç de garantir als periodistes les condicions de seguretat i protecció per a poder treballar.
