En «Crema Memòria», el director de l’Institut Cervantes a Turquia mostra en una ciutat imaginària, Sant Lorenzo, en procés d’independència, els abusos de la Societat en general.
València, L’escriptor valencià Gonzalo Manglano presenta dimecres que ve, 24 de gener, a les 19:30, en la Sala Sorolla de l’Ateneu Mercantil de València, la seua nova novel·la «Crema Memòria». Una crònica novelada sobre una illa perduda, un país del primer món amb antecedents com els de Algèria però també una història que tracta de la incomprensió i de la brutalitat, de les injustícies socials o els abusos de poder de l’home, de la societat, sobre la dona.
Gonzalo Manglano és director de l’Institut Cervantes d’Istanbul (Turquia). Ho va anar del d’Orà (Algèria) fins al mes de setembre de 2017 i també és autor de les novel·les Cròniques de fum, 2008 i Un cadàver en la seua tinta, 2014.
En la seua tercera novel·la, tracta d’un procés d’independència, però també parla del desig d’immortalitat i del cansament dels dies. Parla dels ardits de la política, de la fe dels pobles, de la memòria com a creadora de la Història, del paper de la ficció en la conformació de la vida personal i de l’imaginari col·lectiu. Però sobretot, parla de persones, dels habitants de Sant Lorenzo, dels seus desitjos, dels seus problemes i del temps sobre la vida.
Són molts els que caminen per la novel·la. Personatges que ens parlen embolicats per l’entorn, per la illa, per la llunyania d’Europa, pel contrast entre dos mons llunyans però units. I en aqueix encreuament de camins veiem l’ambició pel poder, la cerca d’un quadre d’incalculable valor, els dòlars de l’imperialisme, el sexe, la fe, la tradició, la malenconia, la immortalitat, la terra i la seua relació amb l’illenc; tot marcat pel ritme de revolució i indiferència d’aquesta illa perduda.
Manglano ha escrit, a més, «Narrativa espanyola en la primera meitat del segle XX» en el llibre Sobre el cabal del temps (vers i prosa en el segle XX) i els relats «Entre els ametlers morts», en Representacions mític simbòliques de l’imaginari de l’Eros i el Thanatos japonés, 2009, «Una il·lusió persistent», en Arquitectura i Paisatges de l’Imaginari Japonés, 2010, Entre línies, 2010 i del teatre en la novel·la, 2010.
