JOAN RIBÓ, REELEGIT ALCALDE, DESTACA «EL MOMENT HISTÒRIC: LA CONSOLIDACIÓ DEL CANVI TRANQUIL, PERÒ FERM, DE VALÈNCIA CAP A LA MODERNITAT»
«València continua caminant cap a la modernitat amb pas ferm, perquè així ho ha decidit la ciutadania». El recent triat alcalde de València, Joan Ribó, ha començat amb estes paraules la seua intervenció davant la nova Corporació, que l’ha confirmat com a primera autoritat municipal. El primer edil de València ha revalidat el seu càrrec en una sessió plenària constitutiva, amb el suport dels grups municipals Compromís i PSPV-PSOE.
L’alcalde ha pres la paraula després de la presa de possessió dels nous regidors i regidores, la votació de candidats i la intervenció dels portaveus municipals. Davant la nova Corporació Municipal i davant les autoritats i públic presents a l’Ajuntament, Joan Ribó ha subratllat el «moment històric» que viu la ciutat «amb la consolidació d’un canvi que serà tranquil, i sense estridències, però amb fermesa». «València avança cap a la modernitat, i vol situar-se a l’avantguarda dels drets socials, la dignitat i la justícia, com defensem les forces d’esquerra, des d’una òptica netament valencianista», ha afirmat.
Joan Ribó ha detallat en la seua intervenció els eixos principals que definiran les polítiques urbanes del mandat que comença, dirigides a construir una ciutat accessible, de barris i pobles connectats; referent en esport i alimentació sostenible; una ciutat de participació i transparència; a l’avantguarda dels drets socials, la dignitat i la justícia; d’impuls a la igualtat entre hòmens i dones i de defensa de la diversitat; una ciutat verda; i una urbs promotora de cultura i de les festes i tradicions. Així mateix, l’alcalde ha destacat la voluntat de treballar de manera conjunta amb altres administracions en l’articulació de l’àrea metropolitana i en la reivindicació de la Carta de Capitalitat.
«El 26 de maig, la majoria dels valencians i les valencianes van revalidar a través de les urnes la seua confiança en les polítiques públiques de progrés per a esta ciutat», ha assenyalat Ribó, i ha proposat «avançar en un model de ciutat amable amb totes les persones i totes les famílies, cadascuna amb les seues característiques, però totes igual de vàlides: una València d’oportunitats, on dur a terme un projecte de vida, i per a això cal rellançar les expectatives laborals i d’habitatge digne, una ciutat de barris i pobles connectats entre si».
UNA CIUTADANIA EMPODERADA QUE PARTICIPA ACTIVAMENT
L’alcalde ha recuperat, a l’inici de les seues paraules, un dels símbols inaugurals del mandat anterior: l’obertura de les portes del Consistori a la ciutadania i les polítiques de transparència. «No és un símbol, sinó la realitat d’una institució que treballa per a ser cada dia més pròxima a la ciutadania, i amb unes parets de cristall que s’han pogut constatar al llarg d’estos últims 4 anys: la transparència ha arribat per a quedar-se», ha afirmat.
A continuació, ha destacat els dos eixos sobre els quals ha de pivotar la gestió municipal: «eficàcia i eficiència», i ha expressat el seu convenciment que «invertir en els barris és invertir en qualitat de vida per a les persones que els habiten». «Per això el nostre model és el d’avançar posicionant València com un referent de ciutat esportiva o d’alimentació sostenible, sobretot pensant en el dia a dia dels veïns i veïnes». «Vull uns barris vius, dinàmics, molt comunicats, amb possibilitats d’innovació i amb un atractiu que els faça singulars», ha afirmat Joan Ribó, qui ha defensat la necessitat de promoure «una ciutadania empoderada, que no solament és consultada cada quatre anys a les urnes, sinó que participa activament del seu model de ciutat i estableix què vol ser».
I açò, ha defensat l’alcalde, «només s’aconseguirà des del diàleg», per la qual cosa, igual que fa quatre anys, ha encarregat al secretari que «guarde la vara d’alcalde», ja que «l’autoritarisme no és el meu estil, i tampoc serà l’estil d’este mandat que s’inicia», sinó el de «posar en valor els moviments socials, l’organització de la gent que, pedra a pedra, fa paret, i fa realitat una ciutat que puguem decidir entre tots i totes».
LA CARTA DE CAPITALITAT
Un dels aspectes fonamentals als quals s’ha referit l’alcalde de València són els projectes que exigeixen treball conjunt amb la Generalitat i el Govern central, com són l’articulació de l’àrea metropolitana i les necessitats de mobilitat, la gestió de l’aigua i els residus, el medi ambient, la defensa de l’horta o les polítiques d’ocupació, entre d’altres. Per això, ha defensat la Carta de Capitalitat, que «és irrenunciable, una norma de rang autonòmic que aclarisca i amplie les competències de la ciutat i ens retribuïsca la pertinent dotació econòmica en els Pressupostos de la Generalitat».
De la mateixa manera, ha apel·lat a la responsabilitat del Govern central «perquè els valencians i valencianes mereixem un accés a la ciutat per ferrocarril soterrat, la qual cosa implica l’ampliació del Parc Central i la construcció de l’estació definitiva, el soterrament de les vies de Serradora fins a l’eixida de l’autovia del Saler, la condonació dels 460 milions d’euros de deute de la Marina, una inversió adequada en infraestructures culturals, com el Palau dels Arts, l’IVAM o el Museu de Belles arts». «No volem ser més que ningú, però tampoc ser els últims de tots», ha reiterat. I eixa col·laboració amb altres administracions «passa també per a establir noves complicitats amb els municipis més pròxims de València per abordar un projecte de renaturalització que connecte el Parc Natural del Túria amb l’Albufera».
En este sentit, l’alcalde electe ha qualificat com «un objectiu ineludible la sostenibilitat de les ciutats. L’ecologisme no és un relat més o menys bucòlic, sinó una necessitat de les ciutats per a fer front al canvi climàtic i que la gent puga respirar aire no contaminat: és invertir en salut».
IGUALTAT, DIVERSITAT, INNOVACIÓ I NOUS MERCATS
Finalment, l’alcalde ha destacat, com a prioritats del mandat que comença les polítiques públiques que impulsen la igualtat entre homes i dones, i la defensa de la diversitat, l’emergència d’habitatge i les partides socials. Ribó ha expressat la seua «especial preocupació per la creació d’ocupació» i ha defensat «la innovació, l’impuls del comerç de proximitat, l’ajuda als autònoms, la investigació de nous mercats, la renovació del teixit industrial, i la gestió del coneixement» com les pautes clau d’actuació. Especial referència ha fet al sector terciari i turístic, la primera indústria de la ciutat, «que caldrà ordenar per a tindre un turisme professionalitzat, desestacionalitzat i variat: d’oci, però també de congressos, cultural, patrimonial, mediambiental o esportiu, que genere llocs de treball de qualitat».
«I continue entenent la cultura popular com a part de la cultura en majúscules: la idiosincràsia de festes emblemàtiques en la nostra tradició com la Festa Grossa, que simbolitza el Corpus, o com la Setmana Santa Marinera, es conjuga amb espais de trobada més recents i alhora reivindicatius com són el Carnestoltes multicultural de Russafa o la celebració de l’Orgull LGTB. I al costat d’elles, les festes pròpies dels nostres barris, com ocorre a Benimaclet». Ribó ha destacat a més el caràcter de les Falles com a «referent en l’ús del valencià que, tal com marca el nostre Estatut d’Autonomia, és la llengua pròpia que cal protegir i potenciar especialment». «Perquè independentment de la llengua que parlem a casa, el valencià és patrimoni de tots: és el que ens fa únics en el món i el que ens ha fet créixer com a poble».
UN GOVERN PER A TOTES LES PERSONES DE VALÈNCIA
L’alcalde ha conclòs amb una reflexió sobre el model de govern de coalició que regirà la ciutat en el pròxim mandat. «A mi m’agraden les coalicions –ha afirmat- perquè obliguen a parlar, a debatre i a dialogar constantment; i perquè s’ha demostrat que són efectives», i ha assegurat que «este no serà un govern de dos partits, sinó que vull que siga també el govern amb el qual col·labora l’oposició, i el govern que atén els partits que no han obtingut representació: en definitiva, el govern de totes les persones de València».
«Perquè si una cosa ens unix a totes les persones que estem hui ací presents, i a les que estan fora d’estes parets, en cada barri, és l’estima per València», ha conclòs Joan Ribó.
L’elecció i presa de possessió de l’alcalde i la Corporació han sigut seguits per nombrós públic i convidats des de l’Hemicicle Municipal, i des del Saló de Cristalls, on s’ha habilitat una pantalla, i des d’on les persones que han acudit a les dependències municipals han pogut seguir les intervencions de tots els portaveus municipals i de l’alcalde.
L’acte ha comptat també amb l’assistència de les principals autoritats valencianes i representants de la societat civil. Han sigut convidats a la sessió plenària el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el president de les Corts, Enric Morera; així mateix, han assistit també a l’acte el general en cap de l’Aquarterament General Terrestre d’Alta Disponibilitat (CGTAD), Francisco José Gans; la rectora de la Universitat de València, Vicenta Mestre; els ex alcaldes de València Ricard Pérez Casado i Fernando Martínez Castellano; la presidenta de Federació d’Associacions de Veïns de València, María José Broseta; el director general de Turisme València, Antoni Bernabé; representants dels partits polítics, de les entitats empresarials i dels sindicats, de la Cambra de Comerç, de l’Autoritat Portuària, i de Fira València, així com membres de nombroses entitats ciutadanes. Finalment, diversos representants polítics que van formar part del mandat anterior, com Consol Castillo, Pilar Soriano i Jordi Peris, han seguit també la sessió des del Saló de Plens.
