Les Plataformes per la Justícia Fiscal d’Espanya, representant a centenars d’organitzacions socials i sindicals, han proposat a la Comissió per a la Reconstrucció Econòmica i Social una bateria de 67 mesures amb les quals seria possible augmentar la recaptació en quasi 40.000 milions d’euros en 2021.

La meitat del muntant total, uns 21.000 milions, provindria d’un recàrrec de solidaritat entre l’1 i el 3,5% sobre la riquesa acumulada per damunt del milió d’euros, incloses les accions i participacions en societats, singularment les SICAV o unes altres d’inversió en béns immobles. La finalitat d’aquest recàrrec seria el finançament del cost de les mesures sanitàries provocat per la
pandèmia, mentre entren en vigor altres mesures de major importància entre 2022 i 2024, després de la reforma del model de finançament autonòmic i local o els acords en l’OCDE perquè les multinacionals paguen en el lloc on obtenen els seus beneficis.
Entre les mesures proposades, destaca també un paquet de mesures destinades a reduir l’economia submergida en 10 punts percentuals entre 2021 i 2024, que superaria l’actual política de contenció del frau fiscal. Les Plataformes de Fiscalitat estimen que amb elles podrien recaptar-se uns 38.500 milions, que es perden per l’evasió, principalment, de multinacionals,
corporacions empresarials i grans fortunes.
En síntesi, les Plataformes proposen tancar la bretxa recaptatòria d’Espanya entre 60.000 i 75.000 milions, respectivament amb la mitjana de la UE-28 i amb la zona Euro, amb les següents mesures.

Entre parèntesi s’anota el lloc que ocupa Espanya en determinats impostos en el rànquing recaptatori respecte del PIB 2018 dins de la UE, engloba 28 països. La taxa de rendiment de l’IVA d’Espanya ocupa l’últim lloc a la UE.
Font: Plataformes per la Justícia Fiscal d’Espanya, a partir de dades de Gestha


La bretxa d’inversió en despesa social a Espanya

Abans de la pandèmia, un 26% de la població espanyola vivia en risc de pobresa i exclusió social, i la pobresa severa afectava més de 2,5 milions de persones. Quasi 600.000 famílies manquen d’ingressos, i la COVID-19 ha augmentat la vulnerabilitat social i econòmica de milions de persones
a Espanya.
En temps de crisis i d’atur s’ha de garantir la protecció social a la infància i la família, mantenint uns ingressos familiars dignes a través de transferència de rendes als sectors més colpejats per la crisi, com una renda mínima complementària a la de les Comunitats Autònomes i les prestacions per menor a càrrec, així com garantir la sanitat i l’educació públiques universals i gratuïtes i resoldre la situació de les persones sense llar.
Les Plataformes asseguren que amb 6.405 milions d’euros -unes 10 vegades menys del que va costar rescatar la banca durant la passada crisi econòmica- pràcticament quatre milions de persones eixirien de la pobresa severa.
També demanen incrementar l’eficàcia en l’ús dels recursos. L’eficàcia en la reducció de la pobresa per cada euro invertit és molt baixa a Espanya (22,94% enfront del 32,80% de la mitjana europea dels 28) i ha de millorar-se almenys fins a aconseguir la mitjana europea.
No obstant això, el nivell d’inversió social a Espanya està molt per davall de la mitjana de l’Eurozona.

TAULA 2. La despesa en protecció social

Font Eurostat https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/tps00098/default/table?lang=en