València. L’escriptor valencià Gonzalo Manglano va presentar ahir en l’Ateneu Mercantil la seua nova novel·la “Crema Memòria”, entre el seu editor, Antonio Huerga i l’escriptor Rafa Soler. Per a conèixer els detalls d’aquesta crònica novelada sobre una illa perduda, un país del primer món amb antecedents com els de Algèria però també una història que tracta de la incomprensió i de la brutalitat, de les injustícies socials o els abusos de poder de l’home, de la societat, sobre la dona, van acudir més d’un centenar de persones que van abarrotar el Saló Sorolla, molts del món de les lletres, com Charo Fierro, Ricardo Bellveser, Jaime Siles, Juan Luis Bedins, president de CLAU o Vicente Barberá.
I ja entre els lectors, la interiorista Susana Lozano, el influencer, Jaime Navarro, la directora de la Fundació Xicotet Desig, Marta Miró, els cosins Diego Gómez-Ferrer i Fran Bolinches, el doctor Juan Antonio Mira, Lola Ruiz de Sabor Empresarial, Rafa Ripoll de la Universitat, les germanes Adeli i Pilar Alonso, els germans María i Javier Muñoz de Prats, Marita Puig, Alberto Lleó, Carlos Orbe, Joaco Alegre, Vicente i Verónica García-Menacho, Cristina Aguirre, Bebel Larrauri, María Aymerich, Claudia Dupuy de Lome, Maria José Muñoz Peirats o Rocío Alvarez .
Gonzalo Manglano és director de l’Institut Cervantes d’Istanbul (Turquia). Ho va anar del d’Orà (Algèria) fins a de mes de setembre de 2017 i també és autor de les novel·les Cròniques de fum, 2008 i Un cadàver en la seua tinta, 2014.
En la seua tercera novel·la, tracta d’un procés d’independència, però també parla del desig d’immortalitat i del cansament dels dies. Parla dels ardits de la política, de la fe dels pobles, de la memòria com a creadora de la Història, del paper de la ficció en la conformació de la vida personal i de l’imaginari col·lectiu. Però sobretot, parla de persones, dels habitants de Sant Lorenzo, dels seus desitjos, dels seus problemes i del temps sobre la vida.
Són molts els que caminen per la novel·la. Personatges que ens parlen embolicats per l’entorn, per la illa, per la llunyania d’Europa, pel contrast entre dos mons llunyans però units. I en aqueix encreuament de camins veiem l’ambició pel poder, la cerca d’un quadre d’incalculable valor, els dòlars de l’imperialisme, el sexe, la fe, la tradició, la malenconia, la immortalitat, la terra i la seua relació amb l’illenc; tot marcat pel ritme de revolució i indiferència d’aquesta illa perduda.
Manglano ha escrit, a més, “Narrativa espanyola en la primera meitat del segle XX” en el llibre Sobre el cabal del temps (vers i prosa en el segle XX) i els relats “Entre els ametlers morts”, en Representacions mític simbòliques de l’imaginari de l’Eros i el Thanatos japonés, 2009, “Una il·lusió persistent”, en Arquitectura i Paisatges de l’Imaginari Japonés, 2010, Entre línies, 2010 i del teatre en la novel·la, 2010.
