L’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (Invassat) ha realitzat per primera vegada un informe tècnic sobre les condicions laborals de les cambreres de pis en el sector hoteler de la Comunitat Valenciana, que ha sigut presentat pel secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, i el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, en el Centre de Turisme de València en la Taula de Turisme a la qual ha assistit també la directora general de Treball, Cristina Moreno.L’objectiu de l’informe ha sigut la comprovació de les condicions de treball, especialment de caràcter ergonòmic associades al lloc de treball de cambrera de pis del sector hoteler. En concret, s’han visitat 192 centres de treball que suposen un 42% dels hotels de 3, 4 i 5 estels a la Comunitat.
Enric Nomdedéu ha destacat que es tracta «d’un informe pioner en tot l’Estat».»Aportem el primer document científic sobre aquesta realitat i hi ha altres serveis públics de salut que estan esperant els nostres resultats per a començar a treballar en açò», ha explicat.
Per a la realització d’aquest informe, el personal tècnic de l’Invassat ha comptat amb la col·laboració de les empreses hoteleres, les mateixes cambreres de pis i els representants sindicals. Per açò, Nomdedéu ha agraït la col·laboració i implicació de tots els agents implicats, que han ajudat al fet que aquest informe «tinga un alt grau de credibilitat i precisió per a conéixer la situació real».
Per la seua banda, Francesc Colomer ha destacat «el gran treball realitzat per l’Invassat per a diagnosticar a través d’aquest estudi una realitat del punt més feble de la cadena en el sector de la indústria turística, les cambreres de pis».
Per a Colomer, «és una emergència social afrontar el tema des d’una metodologia de consens, implicant a tots els actors que tenen alguna cosa a dir, per açò hem creat aquesta taula d’ocupació on estan els empresaris, sindicats i Administració pública».
Colomer, per la seua banda, ha assenyalat que ara «hem de derivar polítiques per a afrontar el problema, dissenyant un full de ruta perquè la primera indústria de la Comunitat no abandone la responsabilitat social i la mirada ètica d’un sector que no pot abrigar contradiccions d’aquesta naturalesa.».
En aquesta línia, ha reconegut «el paper del sector hoteler que és un sector d’avantguarda, innovador i que també en el social està fent la reflexió d’avançar de manera col·lectiva», al mateix temps que ha recordat que «el sector turístic aporta el 14% del PIB de la Comunitat i està cridat a oferir una lliçó de maneres en tots els sentits».
Situació actual del sector hoteler valencià
De l’informe es desprén que predomina la contractació de cambreres de pis com a personal propi de l’hotel, sent únicament un 10% aproximat dels hotels, els que fan ús d’empreses de serveis o empreses de treball temporal de forma exclusiva.
«Efectivament, s’ha constatat que la situació actual és millorable i que existeixen una sèrie de pràctiques que porten a determinades malalties i lesions prematures, però també hem notat una enorme voluntat de millorar i de fer les coses bé d’aquest sector», ha senyalat el secretari autonòmic d’Ocupació, qui ha afegit, que aquest document serà traslladat als grups de Les Corts perquè puguen analitzar-ho, avaluar-ho i realitzar les aportacions pertinents per a millorar-ho i poder implementar-ho.
En aquest sentit, Nomdedéu ha assenyalat que, malgrat les necessàries millores, cal veure la part parteix positiva: «al voltant del 80-85% de les treballadores estan contractades directament pels hotels com a personal propi, la qual cosa es tradueix en un major interés d’aquests centres hotelers en què el seu personal tinga unes millors condicions laborals que si són subcontractades».
L’equip tècnic de l’Invassat ha conclòs que pràcticament en la totalitat de les tasques exercides per les cambreres de pis s’identifiquen postures forçades com a factor de risc ergonòmic a causa d’embranzides i arrossegaments en la manipulació de carros de neteja, carros de roba neta i «amenities», transport de càrregues a més d’un metre (material de neteja, roba de llit, forces aplicades en escórrer mopes, motxos, moviments repetitius en la neteja de cristalls o mampares i manipulació manual de càrregues (poals d’aigua, etc.)
En relació al sistema de gestió de la prevenció implantat en els hotels, s’observa que en línies generals, la meitat dels hotels no realitza les avaluacions ergonòmiques específiques de cada factor de risc segons criteris de l’Invassat-ERGO.
En relació als factors de risc psicosocials associats al lloc de treball de cambrera de pis cal destacar que en el 80% dels hotels visitats existeix percepció de falta d’autonomia temporal (el ritme de treball et ve impost per la tasca, sense possibilitat de gestionar el teu temps) i en un 57% es percep insatisfacció amb el contingut del treball (el treball és monòton i repetitiu).
De la documentació requerida als centres de treball, únicament, un de cada quatre hotels visitats disposava d’avaluació de factors psicosocials.
D’altra banda, 65% de cambreres de pis no manifesta alteracions de la salut que puguen estar associades a factors de riscs psicosocials, un 18% de les cambreres de pis presenten alteracions de la salut que poden estar associades a factors de risc psicosocials. El 17% restant les cambreres de pis estarien en una situació intermèdia.
En relació a les molèsties percebudes per les cambreres de pis, el 66% de les mateixes percep molèsties en la zona dorsal-lumbar de l’esquena, seguides per les molèsties a coll, braços i coll, que estan per sobre del 50%.
Prop de la mitjana percep molèsties en avantbraços, nines i mans així com en cames i peus. Finalment, i en menor percentatge, es perceben molèsties en els genolls, malucs, natges i cuixes. Aquestes molèsties percebudes, augmenten amb l’edat de la cambrera de pis així com amb l’antiguitat en el lloc.
Finalment, l’Invassat ha proposat una sèrie de bones pràctiques que millorarien la salut laboral d’aquest col·lectiu.
Així, en l’àmbit tècnic proposa llits elevables, amb rodes i el canvi en l’instrumental de treball com a pals telescopis, cinturons portaobjectes, graneres aspiradores en lloc de les convencionals, poals amb sistema d’escorreguts i retenidors de portes.
En l’àmbit organitzatiu proposa optar per un repartiment de treball per punts o pes que permeta un repartiment més equitatiu d’aquest, a més de controlar de forma més efectiva la quantitat de treball que se li assigna a cada treballadora i la utilització de xifres més manejables.
Així mateix, proposa un sistema de fregat plànol amb mopa. D’aquesta manera s’elimina l’ús de motxo, i per tant, la torsió de nina en l’escorredor així com la manipulació de poals d’aigua, que s’incorpore el mosso d’habitacions com a suport a les cambreres de pis o l’organització del treball per parelles.
