Miguel Ángel Sánchez Isarria, veterinari del Servei de Caça i Pesca de la Conselleria de Medi Ambient durant les VI Jornades del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), una organització internacional dedicada a la protecció dels recursos naturals, hi ha inclòs l’anguila comuna europea (Anguilla anguilla) en la Llista Roja d’animals en perill crític d’extinció al món. Miguel Ángel Isarria, veterinari del Servei de Caça i Pesca de la Generalitat Valenciana ha demanat per a l’anguila comuna un nivell de protecció similar al que gaudeix el linx ibèric a Espanya i Portugal. L’expert en anguiles del Servei de Caça i Pesca ha explicat durant les VI Jornades del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars celebrades a Vila-real i organitzades pel Consorci del Millars que aquest peix està a un pas de l’extinció. ‹‹Les anguiles són de les poques espècies que es pesquen en dues fases vitals de la seua vida, quan són larves com a angules i quan són anguiles adultes i estan preparades per a reproduir››, ha indicat Sánchez Isarria. Aquesta paradoxa ha dut l’espècie a una perillosa cruïlla. Les anguiles engreixen als rius i quan es fan adultes es dirigeixen cap al mar dels Sargassos, localitzat a l’oceà Atlàntic nord-americà. Allí a uns 4 000 quilòmetres de distància es reprodueixen. Més tard les larves de les anguiles conegudes com a leptocèfals inicien un viatge de tornada d’altres 4 000 quilòmetres fins als rius des d’on van iniciar la primera migració. Paradoxalment aquests peixos es pesquen durant dos moments crítics de la seua vida, quan són angules i han de créixer i en el moment que són adults i estan en edat de reproduir-se. ‹‹Si repassem la bibliografia, hi ha poques espècies de peixos al món que puguen suportar aquesta pressió››, afirma categòricament Miguel Ángel Isarria.
Un paràsit que debilita a les anguiles
L’any 2009 es va descriure al Parc Natural de l’Albufera de València un nou paràsit que afecta les anguiles anomenat Anguillicoloides crassus. Els veterinaris del Servei de Caça i Pesca van descobrir que el 75% de les anguiles del llac de vora 140 grams estaven parasitades. Aquest paràsit viu a la bufeta natatòria de les anguiles. Sánchez Isarria afirma: ‹‹Una anguila amb Anguillicoloides crassus té limitada la capacitat de tornar a la mar. La bufeta natatòria és l’òrgan que permet els peixos mantenir la seua capacitat natatòria en la columna d’aigua. Si la bufeta natatòria no funciona bé l’anguila no pot nadar i és impossible que arribe al mar dels Sargassos››. Però les anguiles europees es troben amb altres problemes que afecten greument el seu futur. Els principals rius mediterranis, on s’inclou el Millars, presenten una gran quantitat d’obstacles artificials, moltes vegades insalvables, per a les anguiles. ‹‹Quan les anguiles arriben ací han de esquivar multitud d’obstacles artificials com són preses, embassaments, la contaminació i el perillós sistema de turbines de molts embassaments que es converteix en un autèntic ‘turmix’ que matxaca no sols a les anguiles sinó a qualsevol peix que entra››, sosté Sánchez Isarria.
Un pla per a salvar a les anguiles valencianes
El Pla de Gestió de l’Anguila de la Comunitat es va iniciar fa 6 anys amb l’objectiu de preservar les poblacions salvatges d’anguila europea al territori valencià. Entre altres mesures el pla preveu la reducció de l’esforç pesquer, l’augment de la quota d’angules que han d’entregar els pescadors al Servei de Caça i Pesca i l’obligació de les Centrals Hidroelèctriques valencianes a l’hora de comprar anguiles perquè puguen ser alliberades en trams de rius adequats. ‹‹Hem implementat un sistema per a salvar obstacles i afavorir la migració de les anguiles cap a la mar. Després hem classificat els hàbitats més saludables per a les soltes de les anguiles que hem engreixat durant unes setmanes i finalment hem classificat i marcat tots els arts de pesca utilitzats per a pescar››, acaba afirmant Miguel Ángel Sánchez Isarria.
El riu Millars presenta els mateixos problemes que la resta de rius valencians pel que fa a la problemàtica amb les anguiles comunes europees. El Servei de Caça i Pesca de la Generalitat Valenciana ha realitzat esforços per tal d’augmentar la presència dels peixos en el riu. Així des de l’any 2011 al 2014 s’han soltat 300 anguiles a la població castellonenca d’Arañuel i vora 5 000 a Cirat.
Miguel Ángel Sánchez Isarria ha realitzat un minuciós repàs de l’estat de conservació de l’anguila europea als rius valencians en el transcurs de les VI Jornades del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Millars. La conferència titulada Hi ha anguiles al Millars?, va donar a conéixer la situació reial i actual d’aquest peix al riu Millars. El Consorci del Riu Millars ha sigut l’encarregat d’organitzar les jornades.
Més informació sobre l’estat de conservació de l’anguila europea a: http://www.iucnredlist.org/details/60344/0
