València . La Filmoteca, juntament amb la revista ‘Caiman Cuadernos de Cine’, impulsa, per desé any consecutiu, una programació especial sobre la història del cinema amb el títol de ‘Bàsics Filmoteca’.
En aquesta edició, a través d’una vintena de títols significatius de diferents èpoques, cinematografies i gèneres, el que es proposa és donar compte d’un fenomen molt fecund d’intertextualitat present al llarg de la història del cinema, sempre travessada per una contínua reelaboració dels mateixos temes i històries el ‘remake’.
El concepte ‘remake’, terme anglés específicament cinematogràfic, que significa ‘tornar a fer alguna cosa’ no és sinó una nova versió d’un film previ amb el qual manté unes relacions d’identitat que es poden establir tant pel que fa a l’argument com pel que concerneix les mateixes imatges.
El ‘remake’ s’ha produït en moltes ocasions i les raons per a fer-lo són variades: des d’explotar l’èxit comercial d’un film, adaptant-lo a les exigències i gustos del moment, fins a dur a terme una lectura nova i actualitzada d’una obra literària o personatge, o traslladar l’acció a un altre país amb la seua adaptació a l’entorn, passant pel transvasament de gèneres o la revisió que fa un director de la seua pròpia obra (des d’un nou punt de vista o per a incorporar allò que no li va ser permés per la censura). Un exemple d’això últim ho representa Hitchcock, del qual s’inclouen en el cicle les seues dues versions de ‘El hombre que sabía demasiado’, una que pertany a la seua època anglesa i l’altra a la nord-americana.
El cicle inclou pel·lícules mudes, el ‘Nosferatu’ de Murnau i sonores, clàssiques i contemporànies, films de Hollywood, europeus o japonesos, que de vegades dialoguen entre si, en un procés de mestissatge, com el cas de ‘Los siete samurais’ de Kurosawa i ‘Los siete magníficos’ de J. Sturges, o ‘La bestia humana’ de Renoir i ‘Deseos humanos’ de Fritz Lang.
Els títols seleccionats són una prova evident que la qüestió del ‘remake’ no es pot reduir a una comparació, moltes vegades pejorativa, entre l’original i la seua còpia, i que la seua condició de tal no ha d’interferir en la valoració intrínseca de la seua qualitat.
El cicle s’inicia aquesta mateixa setmana amb la projecció de ‘El seductor’ de Don Siegel de 1971 i ‘La seducción’ de Sofia Coppola (2017). Dues adaptacions de la novel·la de Thomas P. Cullinan ‘A painted Devil’, que narra una claustrofòbica història de virilitat castrada i desitjos reprimits en una escola femenina la pau de la qual es veu pertorbada per l’aparició d’un soldat ferit. La pel·lícula de Sofia Coppola guanya subtilesa en suprimir alguns dels elements: monòlegs interiors, ‘flashbacks’, utilitzats per Don Siegel en 1971 per a oferir informació sobre el passat dels personatges.
En la sessió del dijous 20, a les 19.00 hores, Áurea Ortiz tècnica especialista cinematogràfica de la Filmoteca presentarà la pel·lícula ‘El seductor’ de 1971 i hi haurà un col·loqui posterior. Aquesta sessió és gratuïta per als assistents amb carnet d’estudiant.
‘El seductor’ es tornarà a projectar el divendres 21 a les 22.30 hores i ‘La seducció’ es podrà veure en les sessions del divendres 21 a las 20.30 hores i el dissabte 22 a les 18.00 hores.
