VALÈNCIA, 20 Oct. (EUROPA PRESS) –
El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat els incidents de nul·litat promoguts per l’Advocacia de la Generalitat Valenciana i pel sindicat STEPV-Iv contra la resolució de l’alt tribunal que va confirmar l’anul·lació de part del decret que regula els usos de les llengües oficials (castellà i valencià) en l’administració valenciana.
El passat mes de juny, la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ratificava la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV) que deixava sense efecte una part substancial de la normativa autonòmica en desestimar els recursos de cassació interposats per la Generalitat i l’organització sindical.
D’aquesta manera, es va confirmar la decisió del TSJCV que va estimar en part el recurs interposat per dos diputats del Grup Popular i va anul·lar 11 articles i una disposició final que donaven un ús destacat al valencià sobre el castellà en aspectes com les notificacions en els tràmits administratius, la retolació d’edificis i dependències públiques, la comunicació entre els empleats públics i la d’aquests amb els ciutadans, les publicacions i publicitat institucional, els contractes amb proveïdors, així com en la retolació de carreteres, camins i altres dependències i servicis d’interés públic que depèn d’entitats locals.
En el mes de juliol, tant la representació de la Generalitat Valenciana com d’STEPV van decidir interposar sengles incidents de nul·litat contra la desestimació dels seus recursos de cassació en considerar que s’havia vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva de l’article 24 de la Constitució.
Per la seua banda, el Suprem, en una interlocutòria datada el 14 d’octubre i consultat per Europa Press, dona resposta a les argumentacions dels recurrents. Sobre l’objecció que la sala s’havia limitat «indegudament» a l’anàlisi de la qüestió d’interés cassacions sense entrar en altres al·legacions, els magistrats recorden que en el seu moment les parts es van mostrar conformes amb aquesta delimitació, ja que «cap mitjà d’impugnació» es va fer.
«No hi ha, en conseqüència, vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, en el seu vessant d’accés als recursos, ni incongruència, ja que s’ha examinat tot el que concernia a l’enjudiciament de la qüestió d’interés cassacional», manté la resolució.
En aquest mateix sentit, recalca que «el què no cap és que la part, servint-se de l’admissió de la qüestió d’interés cassacional, planteja unes altres que excedisquen de la mateixa i no guarden una relació estreta amb les mateixes, és a dir, que sense la seua resolució no poguera quedar degudament aclarida la qüestió d’interés cassacional».
«Però açò no ocorre ací, –prossegueix– perquè els diferents preceptes del decret autonòmic sobre la nul·litat del qual es va pronunciar la sentència objecte del recurs de cassació plantegen qüestions diverses de la qual es va identificar com d’interés cassacional. Per tant, no existia cap raó per a estendre l’examen de la sentència a eixes altres qüestions, que no van ser admeses en la fase corresponent».
Així mateix, el TS sosté que les normes jurídiques objecte d’examen i interpretació són totes les necessàries per a resoldre la qüestió, d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional rellevant per a la seua aplicació, per la qual cosa «no cal apreciar cap vulneració del dret fonamental de l’article 24 de la Constitució».
Per tot l’exposat, el Suprem «cap raó adverteix per a declarar la nul·litat d’actuacions».
IMPOSICIÓ DE COSTES
En desestimar l’incident de nul·litat, procedeix imposar les costes del mateix a les parts que ho promouen. El tribunal limita la quantia de la condemna en costes a 1.000 euros a cadascuna de les parts promotores dels respectius incidents de nul·litat i, en no apreciar temeritat en la seua actuació, no imposa multa.
