CGT considera que l’actual consellera d’Administració Pública, Gabriela Bravo, ha perdut tres anys de legislatura per a haver-hi disminuit la precarietat laboral existent en la Generalitat Valenciana.
La política de personal dels successius governs valencians ens ha portat a les empleades públiques a suportar estructuralment situacions de precarietat laboral escandaloses: un 40% d’interines, temporals i indefinides no fixes. Precarietat que ha jugat a favor dels governs per controlar amb major facilitat a les empleades públiques.
La vàlvula d’escape per a moltes ha sigut l’ús de la figura de comissió de serveis (17%). Aquesta situació ha sigut aprofitada pels distints governs com una altra forma de control.
El màxim culpable d’aquesta precarietat han sigut els governs, amb la complicitat d’UGT i CCOO que han estat abonant la desmobilització de les empleades públiques.
Exigim, a l’actual Consell una resposta amb un procés de consolidació que pose fi a la precarietat laboral en la Generalitat Valenciana.
Analitzada la disminució i retall de la despesa pública, només en el període de crisi capitalista 2009-2014, podem tenir una idea molt nítida, no sols del traspàs de recursos públics per a les empreses privades, sinó de la il·legítima «contractació» que han pactat entre els «sindicats majoritaris» i el Govern espanyol, que no garanteixen la dignificació del treball públic, ni reposa tot el que s’hi ha destruït.
RETALL EN LA DESPESA PÚBLICA 2009-2014:
| Partida | En milions d’euros |
| Habitatge | -6979 |
| Educació | -6138 |
| Sanitat | -5564 |
| Família i infància | -2692 |
| Cultura | -2275 |
| Cooperació internacional | -2060 |
| I+D bàsica | -1337 |
| Indústria | -1206 |
| Malaties i incapacitats | -1099 |
| Prestacions desocupació | -7231 |
| Infraestructures de transport | -10789 |
| I+D assumptes econòmics | -1068 |
Actualment el marc legal i jurisprudencial commina a respectar el llindar del que és tolerable: que els mèrits de l’experiència siguen valorats o condicionants, però no determinants.
La sentència del Tribunal Constitucional 6/1989 de 18 d’abril va establir, que encara que no es pot admetre amb caràcter general, els procediments en els quals es reconeix com a mèrits serveis prestats com a funcionàries interines és lícita sempre que es faça de forma proporcional i raonable, jutjant com a raonable valorar els mencionats mèrits fins a un 45% de la puntuació total d’un concurs.
Des que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, va qüestionar cobrir amb temporals els llocs estructurals, es va fer necessari desenvolupar polítiques sindicals en sentit absolutament contrari a allò que han pactat els «sindicats majoritaris», tant en el «I Acuerdo», com ara amb el «II Acuerdo para la Mejora del Empleo Público y de Condiciones de Trabajo».
S’hauria d’haver desenvolupat el conflicte, estenent-lo de manera massiva i exigint al carrer, que l’Estat i els governs, deroguen una legislació il·lícita i fraudulenta i es restituïsca els drets de centenars de milers de treballadores.
CGT entén que hi ha mesures que la Conselleria d’Administració Pública ja podria haver aplicat i no ho ha fet perquè, sembla, al Consell li és favorable l’actual percentatge d’interinitat com a mesura de control del personal. Entre les mesures proposades pel sindicat trobem: oferir totes les places vacants mitjançant concurs-oposició, no puntuar l’experiència en altres administracions si no hi ha reciprocitat, proves amb un temari desenvolupat per l’Administració i borses constituïdes per antiguitat.
