IV Simposium de la Càtedra d’Economia Blava
Promogut i patrocinat per la Conselleria d’Economia Sostenible de la Generalitat Valenciana-Universitat d’Alacant-Universitat Miguel Hernández
Alacant, 5 de novembre de 2021. El professor de la Universitat Miguel Hernández i director de la Càtedra d’Economia Blava, Fernando de Rojas Martínez-Parets, ha afirmat aquest divendres que “falta molt dinamisme i creixement per a recollir tot el pes específic” que té el sector nàutic de la Comunitat Valenciana i a nivell nacional perquè “l’associacionisme puga quallar i plantejar assumptes a la Direcció General de la Marina Mercant i a la resta d’administracions”. De Rojas ha fet aquestes declaracions durant l’IV Simposium de la Càtedra d’Economia Blava, promogut i patrocinat per la Conselleria d’Economia Sostenible de la Generalitat Valenciana-Universitat d’Alacant-Universitat Miguel Hernández que s’ha celebrat de manera en línia. El director va apuntar la importància de l’associacionisme davant el solapament administratiu i la confusió existent entre diverses conselleries a l’hora de distingir la navegació esportiva i recreativa.
Els ponents van abordar diferents qüestions i problemàtiques actuals del sector de la nàutica. Així, el professor i membre de l’equip Avalem Territori de la Universitat d’Alacant, José Miguel Giner, va destacar que aquesta àrea econòmica dona ocupació a 928.000 persones al nostre país amb una aportació al valor afegit brut de 33.000 milions. En la Comunitat Valenciana destaquen les ciutats de València, Benidorm, Alacant, Castelló i Elx amb més de 315.000 llocs de treball i la consolidació de la província d’Alacant com a potència en aquesta matèria. Aquestes xifres suposen el 15% de l’ocupació de la regió, molt per damunt dels percentatges d’Espanya i resta d’Europa.
El director esportiu del Club Nàutic d’Altea, Álvaro Arroyo, va explicar que l’app Sailing Point CN Altea naix per a fer accessible la navegació a vela a més públic. És un “punt sense filtre i sense barreres que permet continuar l’afició en el temps, més enllà de fer un curs d’estiu”. L’aplicació digital és gratuïta i permet triar entre una oferta d’eixides setmanals i mensuals. L’objectiu és crear una comunitat de navegants, desestacionalizar i promocionar l’esport. L’app elimina tràmits administratius. A més, les embarcacions que s’utilitzen porten motors elèctrics alimentats amb plaques solars pel que també s’aposta per la sostenibilitat.
Per part seua, el capital de iot i escriptor, José María Ripoll, va explicar que ha navegat des del Canadà a l’Antàrtida, ha creuat 12 vegades l’Atlàntic, ha solcat el Pacífic, el Mar Roig i les costes de l’Índia i Austràlia. Acumula 150.000 mil milles navegades en més de 70 països. Va qualificar de “tediós” el tràmit burocràtic a l’hora d’atracar l’embarcació quan es navega entre països (‘transmundismo’). Va recordar que la documentació bàsica que s’ha d’emportar és el segur, el passaport i un document que demostre que el vaixell és teu. Va reconéixer haver tingut problemes en països del Tercer Món, on a vegades li demanen diners o regals per a solucionar la seua entrada al país. En canvi, a Austràlia i Nova Zelanda són molt estrictes.
La professora de Dret Internacional de la Universitat d’Alacant, Carmen Antón, va detallar alguns conceptes jurídics com l’abanderament de vaixells, la protecció i sancions dels Estats davant incompliments, inspeccions i les banderes de conveniència. Va esmentar els certificats d’embarcacions d’esbarjo per a navegació interior (rius, canals navegables i fins a una milla marina des del litoral). La seua regulació procedeix de les Nacions Unides i és obligatòria per als Estats que l’han ratificada o reconegut. Espanya no ho ha fet perquè no disposa una xarxa important, tan sols uns quilòmetres navegables al Guadalquivir i Portugal, tampoc, amb tot just recorregut pel riu Duero. Va subratllar que aquesta pràctica està molt estesa en el nord d’Europa on existeixen més de 30.000 quilòmetres de rius i canals navegables.
Finalment, el president de l’Associació de Navegants d’Esbarjo (ANAVRE), Jaime Darder, va afirmar que l’associació “naix d’un cabreig en un fòrum d’internet. Va començar amb 200 socis i ara tenim uns 1.500”. Sobre el Reial decret 339/2021 que regula la dotació i equipament de seguretat de les embarcacions d’esbarjo, problemàtiques jurídiques que planteja i reacció del sector va argumentar que és “insatisfactori, és més del mateix, més hiperregulación”. Va explicar que han demanat una esmena a la totalitat. I han impugnat fins a 20 preceptes que són d’impossible compliment. Va plantejar algunes qüestions reguladores discutibles: àmbit d’aplicació de la norma; restriccions de navegacions amb noves limitacions zonals segons la categoria de l’embarcació; requisits d’homologació dels equips de navegació en matèria de seguretat que dispara els costos, incongruències sobre les sancions per multes com les bengales. “Aquesta normativa atenta contra el mercat únic”, va destacar. Va demanar una normativa de “esperit obert”, per a poder rebre innovacions.
