La primera taula de la tercera edició del Feminari organitzat per la Diputació de València ha posat el focus en els mitjans de comunicació i el llenguatge mediàtic com a aparador de la desigualtat de gènere. En un debat protagonitzat per la periodista Sandra Barneda i la filòloga Eulàlia Lledó, s’ha posat sobre la taula ‘La importància de nomenar’, en referència a la falta d’equilibri en la presència mediàtica de les dones o la discriminació d’aquestes en el llenguatge quotidià.
La taula, moderada per Delia Amorós, ha començat amb la intervenció en clau d’estructura i representació mediàtica de la dona a càrrec de Sandra Barneda. La periodista ha fet un repàs pel panorama mediàtic nacional en el qual ha destacat que actualment tan sol el 9% de les veus expertes en els mitjans de comunicació són dones, “enfront del 51% en informacions sobre violència i crims on són les protagonistes de les notícies”, ha afirmat Barneda.
La periodista ha manifestat la necessitat de “canviar la narrativa i rebel·lar-se enfront d’una realitat sexista” i ha responsabilitzat als mitjans de contribuir a l’imaginari col·lectiu deformat en matèria de gènere. En aquesta línia de la intervenció ha arreplegat el testimoni la filòloga experta en gènere, Eulàlia Lledó, qui mitjançant exemples reals en mitjans de comunicació ha evidenciat l’exposat per Barneda.
Lledó ha destacat les situacions de desigualtat i mal ús del llenguatge que amb més freqüència es troben en els mitjans de comunicació. Deixar a les dones en l’anonimat en les informacions, usar diminutius per a ridiculitzar a les dones o l’ús del nom de pila de la persona en lloc del cognom, són algunes de les males praxis del periodisme. “Estem molt habituades al fet que a les dones se’ns pose en segon lloc en els discursos mediàtics, o al fet que no se’ns nomene amb el mateix respecte que als homes”, ha destacat la filòloga.
Com a conclusió del debat, ambdues ponents han coincidit en la importància de l’ús responsable del llenguatge com a reflex de com hauria de ser una societat que mire cap a la igualtat social total. I com els mitjans són els realment encarregats de configurar la realitat en la qual la societat es mira