El nou pou de reg per a les zones d’horta d’En Corts i Fonteta de Sant Lluís, que executa l’Ajuntament a través de la Regidoria d’Agricultura i Horta, estarà operatiu abans de finals d’any. Es tracta d’una infraestructura que permetrà quadruplicar les aportacions d’aigua de reg en aquestes àrees, que han patit una manca històrica d’hídrics en les seues activitats agràries. L’alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat del regidor d’Agricultura i Horta, Alejandro Ramon, ha visitat aquest matí les obres d’adequació del pou.
Tal com ha explicat l’alcalde, el nou pou proveirà d’aigua per a regar tota la zona de francs i marjals, «ja que fins ara només rebia aigua dels sobrants, la qual cosa generava en nombroses ocasions vertaders problemes per a regar». «Per això –ha continuat Ribó- la posada en marxa d’aquesta instal·lació serà un pas fonamental per a tots els agricultors d’aquesta zona, que ja podran regar d’una manera clara i normalitzada, cosa que fins ara no havien pogut fer mai, i quan dic fins ara em remet als temps de Jaume I: sempre havien hagut de regar a costa de l’aigua que sobrava de les séquies». L’alcalde ha destacat la importància de la posada en servei d’aquest pou, «la qual cosa demostra que l’Ajuntament de València es preocupa de l’agricultura, i especialment de l’agricultura de quilòmetre zero, perquè és fonamental per a l’alimentació de la ciutat», ha afirmat.
En semblants termes s’ha manifestat el regidor d’Agricultura i Horta, Alejandro Ramon, qui ha destacat el «bon ritme de les obres», i ha avançat que s’espera que puga estar funcionant abans de concloure l’any, la qual cosa ha descrit com «una molt bona notícia». El delegat ha recordat la manca hídrica històrica de subministrament d’aigua que tenia la zona: actualment només accedeix a un cabal de 25 litres per segon, provinents de la xarxa de baixa pressió. «Però amb la construcció del pou el que aconseguirem és assegurar un aprovisionament de 80 litres per segon, que fins i tot es poden arribar als 100 litres», ha explicat, «la qual cosa resulta en una seguretat de cara als agricultors que podran sembrar i regar totes les seues fruites i hortalisses i, per tant, estem garantint la bona conservació d’aquest espai patrimonial agrícola, que ha estat molt degradat.
Consuetudinàriament, el reg es proveïa per l’aprofitament dels sobrants de reg de Rovella per l’est i de Favara per l’oest, però actualment l’aportació de Favara és mínima i merament testimonial, i la de Rovella, inexistent. Fins ara s’havia pogut regar amb aigua de dues procedències: les aportacions de la Xarxa de Baixa Pressió Municipal (XBPM) que són, alhora, molt necessària per al reg de jardins i aigualeges; i les derivades del rebaixament del nivell freàtic necessari per a mantenir sec el pas inferior en l’avinguda Ausiàs March a l’altura de la rotonda dels Hams; però aquesta proporciona un cabal discontinu, segons s’arranquen o es paren les bombes d’extracció. Per això, Alejandro Ramon ha manifestat el seu desig que «aquesta nova infraestructura servisca com un gran impuls per a renovar la zona i garantir la seua bona conservació».
ES PODRÀ AMPLIAR LA SUPERFÍCIE DE CULTIU
A partir d’ara, es podrà disposar d’aigua proporcionada pel nou pou, exclusivament dedicat al reg agrícola, de manera que s’alliberarà l’aigua de la XBPM que es podrà emprar en les finalitats que li són propis. Actualment la superfície cultivable d’aquesta zona és d’unes 67 hectàrees, però la disponibilitat de més aigua i més cabal permetrà ampliar la superfície cultivable fins i tot a 85 hectàrees.
El pou és una infraestructura municipal que serà gestionada directament per la Delegació d’Agricultura i la Comissaria de FME, de les quals és responsable Alejandro Ramon. Per a la seua construcció s’ha efectuat un sondatge (perforació) de 91 metres de profunditat, i s’ha efectuat un entubament amb canonada definitiva de 350 mm de diàmetre. S’ha col·locat també una bomba a 30 metres de profunditat amb canonada d’impulsió de 200 mm de diàmetre i una potència de 30 CV (22 kW). L’actuació té un pressupost total de 98.812,12 euros, que es finança amb càrrec als fons del desaparegut Pòsit Municipal.
UNA JURISDICCIÓ DE CULTIUS QUE DATA DEL SEGLE XIV
La Jurisdicció de Francs, Marjals i Extremals de València data del segle XIV, concretament de l’any 1386, en el qual es va signar la Concòrdia per part de Pere IV el Cerimoniós, que cedia al Consell i als Jurats de València la propietat i la gestió de les séquies de reg i escorredors de les zones històricament més baixes i pantanoses que quedaven entre l’Albufera i el sud de la ciutat, aprofitant els sobrants de les séquies de les terres més altes gestionades pel Tribunal de les Aigües. Aquestes terres de marjals van passar a denominar-se les terres de Francs, Marjals i Extremals perquè durant 10 anys quedaven exemptes del pagament del delme i primícies.
Hui dia, si no es tenen en compte els extremals al nord de València (de menor importància), la major part de la Jurisdicció està dividida per la ‘Solució Sud’: la part septentrional la constitueix el conjunt de l’horta de la Font de Sant Lluís i la Font d’en Corts (100 hectàrees brutes de superfície), mentre que la part meridional queda definida per la meitat oriental de Forn d’Alcedo, tot Castellar-L’Oliveral i la part d’horta de Pinedo, incloent-hi el Brosquil.
