Joan Castelló Lli Periodista
Els castellonencs donen principi la festa amb la qual es commemora l’assentament de la nova població a la Plana, a vora de la mar, amb la frase “Magdalena, festa plena”, una invitació a gaudir de tots els actes d’aquesta celebració i un símptoma que l’esdeveniment ha adquirit unes dimensions populars i arriba a totes les capes de la població.
La festa de Sant Antoni, que fins fa ben poc, era una celebració de barri (però això sí, amb molta acceptació popular) ha passat a tindre una major dimensió amb la recent declaració de Festa d’Interés provincial.
L’enlairament de la festa de Sant Antoni comença tímidament en els anys noranta del segle XX i es va afermar a marxes forçades en les dues primeres dècades del segle XX, gràcies a l’esforç constant i tenaç de la junta directiva de la Germandat que, cada any, no escatima esforços i treball en la seua obstinació de divulgar aquesta celebració dins i fora de la ciutat
de València perquè tinga visibilitat, tant a ulls de les autoritats locals, provincials i autonòmiques, com de la premsa, especialment de la ràdio i la televisió, els mitjans de comunicació de masses per excel·lència.
Dins d’aqueixa labor continuada durant dècades, la festa va anar creixent en nombre de participants fins a arribar a comptar-se per milers en algunes edicions recents: homes i dones, joves i majors que cada any porten les seues mascotes a rebre la benedicció del patró dels animals; homes i dones de l’horta que encara utilitzen les cavalleries per a les seues tasques diàries i que les engalanen ex professo cada
17 de gener per a presentar-les davant Sant Antoni; forces i cossos de seguretat de l’Estat (Policia Local, Guàrdia Civil i Policia Nacional) que utilitzen gossos ensinistrats i cavalls en labors de seguretat ciutadana i de prevenció de la delinqüència i que són fidels a aquesta cita anual; entitats recreatives que mantenen la tradició dels carruatges com a mitjà de transport i que també desitgen obtindre la benedicció del sant, i institucions com els Bombers que, encara que han modernitzant el seu parc mòbil, participen igualment en aquesta desfilada amb vehicles antics de tracció animal o mecànica.
Les autoritats locals i autonòmiques, que no fa molts anys i en el millor dels casos enviaven a representants del segon escaló, ara acudeixen puntualment en comprovar l’acceptació popular de la festa, que s’ha convertit en un cita destacada no sols per als ciutadans del cap i casal, sinó també per als dels pobles de l’àrea metropolitana i per a tots els turistes que, a mitjan gener, es troben a València. La presència de la Fallera Major de València també ha ajudat a donar un major realç al festeig.
La festa de Sant Antoni reuneix tots els elements per a figurar entre les més destacades de la ciutat: és una festa amb diversos segles de tradició; és una celebració molt arrelada en el barri i que, a més, fomenta la cura i la protecció d’uns animals que s’han convertit en un element més de convivència humana i d’ajuda en tractament de determinades malalties psicosocials.
La festa compta, a més, amb una Germandat que, constituïda en 1952, ha anat creixent de manera exponencial en els últims anys, la qual cosa assegura la continuïtat de la festa. El seu treball ha sigut sempre vetlar per a mantindre l’essència de tots els elements tradicionals que envolten a aquesta celebració: la foguera de la vespra (en la nit del 16 de gener) i el ritual del dia del sant (17 de gener): missa,
benedicció d’animals i repartiment de queviures bàsics (antigament un tros de pa, més modernament, les rosquilletes entre la ciutadania.
El també tradicional porrat (eixe que el refrany popular diu ‘dels porrats de gener, el de sant Antoni és el primer’) també continua estant present encara que s’ha anat adaptant ales modes actuals com a conseqüència de nous gustos, noves preferències i nous productes. El resultat d’aquesta reconversió ha sigut que, en comptes de l’àmplia varietat de fruita seca dolça i salada (cigrons, cacaus, ametles, avellanes, dàtils, orellanes… etc), ara es posa a la disposició de la xicalla (i també dels majors) els núvols i altres modernes xuxes de sucre.
Amb tots aquests elements identificatius de la festa, només faltava que la pròpia Germanor o alguna institució pública fera el pas per a sol·licitar un reconeixement oficial i es documentara adequadament. I eixe primer pas el va donar la regidora del PP Lourdes Bernal quan va presentar una moció perquè la Festa de Sant Antoni del carrer Sagunt fóra declarada Bé d’Interés Cultural (BIC) i Festa d’Interés Turístic Provincial, una iniciativa que va ser aprovada per àmplia majoria (amb el vot a favor de Compromís, PSPV-PSOE, PP i Ciutadans; només es va abstindre València en Comú) pel Ple celebrat per l’Ajuntament de València el 20 de desembre de 2018.
Es va iniciar llavors el corresponent expedient municipal, que el Consistori va presentar en la Direcció General de Turisme el 13 de maig de 2019, i unes setmanes després, mitjançant una resolució de la Presidència de la Generalitat amb data 7 de juny, publicada en el Diari Oficial de la institució autonòmica (DOGV) el 27
del mateix mes, s’atorgava el títol honorífic de Festa d’Interés Turístic Provincial a la Festivitat de Sant Antoni Abad del carrer Sagunt de València.
Tots hem de felicitar-nos per aquesta declaració: la festa de Sant Antoni ja és oficialment festa plena (per als festers i veïns del barri ho ha sigut sempre, però ara ja, de manera oficial), i està ara al mateix nivell que La Festa i Fira de Sant Antoni Abat de Benicarló, que va aconseguir aquesta distinció en 2011, o de celebracions similars d’altres poblacions com Vilanova d’Alcolea (2015) i Relleu (2016).
Però aquest reconeixement no és el final d’un camí, sinó el principi d’un recorregut per a engrandir la festa de Sant Antoni. Ara és el moment de continuar treballant per a aconseguir l’altre objectiu marcat en la moció aprovada al desembre de 2018: ser un Bé d’Interés Cultural (BIC).
És hora també per a situar-la en un esglaó superior en la seua promoció: aconseguir la declaració de Festa d›Interés Turístic de la Comunitat Valenciana, com ja ho són la Santantonada de Forcall (des de 2007), les Festes en Honor de Sant Antoni Abat de Canals (2008) i la Fireta de Sant Antoni de Muro de Alcoy.
Però mentre estes noves distincions arriben, gaudim ara del present i, en aquest 2020 amb el qual s’inicia la tercera dècada del segle XXI, ompliguem els nostres pulmons i cridem: Sant Antoni, festa plena a València!.
