a regidora Glòria Tello recorda que l’objectiu d’esta iniciativa “és que la bona literatura no pare mai”
La Fira del Llibre, als Jardins dels Vivers, ha acollit la presentació de les obres premiades a la XXXVIII edició dels Premis Literaris Ciutat de València. Amb este acte ha culminat el lliurament d’estos guardons, celebrat el passat 7 d’octubre a l’Hemicicle Municipal. En paraules de la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, es tracta d’un acte que transmet l’esperança d’una normalitat ja quasi aconseguida, després de la pandèmia del coronavirus, i que recorda l’objectiu d’esta convocatòria literària, “que és que la bona literatura no pare mai”.
Amb la presència de les dues guanyadores en les categories de narrativa i de poesia en valencià, Rosa Sanchis i Mercè Claramunt, i amb el guanyador del premi d’assaig en castellà, Manuel Saiz, l’acte es va celebrar ahir “amb la il·lusió i l’objectiu de què la bona literatura no pare mai”, tal com ha explicat hui la regidora Glòria Tello.
L’edil ha recordat breument cadascuna de les obres “basant-se, si escau, en les decisions dels jurats reflectides en les actes”. “Així –ha detallat- el llibre de Rosa Sanchis va rebre el Premi Isabel de Villena de narrativa en valencià, i és, justament, una novel·la sobre la gran escriptora del segle d’or valencià, que abraça des de la seua entrada com a novícia al convent de la Trinitat fins a la mort de sa mare”. “Pel volum passegen una bona quantitat de noms essencials de la cultura valenciana i europea: Ausiàs March, Jaume Roig, el Tirant lo Blanc…, la qual cosa convertix l’obra en molt atractiva”, ha aclarit.
“D’El informe Jaspers de José Ignacio Nájera, guanyador del Premi Vicente Blasco Ibáñez de narrativa en castellà, el jurat en destacà un estil rigorós i alhora amé, fins i tot didàctic, que recrea la relació entre tres grans figures de la filosofia del segle XX: Heidegger, Jaspers i Arendt durant l’auge del nazisme i les dècades posteriors”, ha continuat la regidora.
Pel que fa al Premi Josep-Vicent Marqués d’assaig en valencià, «obtingut per Josep Muñoz Redón amb Les fronteres de Walter Benjamin, una obra agradable de llegir, en la qual destaca la combinació de narració i de contingut assagístic”. “També cal remarcar-ne l’esfera d’evocació benjaminiana i del seu últim paisatge, sense menystindre una clara voluntat d’estil”, ha indicat Tello.
La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals també ha parlat de la “resistible expansió de l’univers irònic de Manuel Saiz”, guanyador del Premi Celia Amorós d’assaig en castellà. “El jurat en destacà la seua qualitat en l’escriptura, que malgrat ser de to filosòfic, no incorre en allò que seria purament conceptual. A més, es fa en este assaig una profunda anàlisi de la societat de hui i s’establix una mena d’estoïcisme com a única eixida”, ha apuntat.
Seguidament, Glòria Tello ha explicat que amb Una nit sense vent de Mercè Claramunt, guanyadora del Premi Maria Beneyto de poesia en valencià, “tenim una estructuració coherent en un paradigma sòlid d’intencions”. “L’índex ja fa ensumar allò que es troba en el llibre. D’altra banda, t’arriba la sinceritat del registre lingüístic utilitzat. Hi ha també una aparent senzillesa pseudonarrativa, en la qual, la veu lírica no té necessitat de recórrer a un excés de figures retòriques”, ha concretat.
En parlar del Premi Juan Gil-Albert de poesia en castellà, Glòria Tello ha explicat que José Antonio Ramírez Lozano amb Motivos de sospecha “obtingué i ens presenta un llibre amb enormes encerts i excel·lents poemes que no seguix el dictat d’una escola concreta, sinó el propi sentir de l’autor”. “És una obra que guanya en cada relectura que se’n fa, i que exposa una teoria molt interioritzada de la seua pròpia escriptura”, ha assegurat.
Per últim, Céspedes con “e” d’Alberto Gálvez, guanyador del Premi Max Aub de teatre en castellà, “és una peça dramàtica que fabula sobre Tirso de Molina com a autor”. “I té un plantejament escènic molt encertat, reproduix el llenguatge del segle XVI, i presenta tot el repartiment en escena, a manera de cor, amb postulats brechtians. Igualment posseix una gran càrrega reivindicativa”, ha conclòs.
Glòria Tello ha afirmat que es tracten d’obres “que donaran de parlar i que sense dubte, agradaran molt a les persones lectores», i ha aprofitat l’ocasió “per a agrair a les guanyadores i els guanyadors que decidiren enviar les seues obres als Premis Literaris Ciutat de València. “Ara, amb la publicació dels llibres, els tornem l’aposta que elles i ells feren per nosaltres”, ha subratllat sense oblidar “la difícil tasca de prejurats i de jurats: triar un exemplar de qualitat no sempre és senzill, atesa l’abundància que en tenim, així com la correcta difusió d’estos premis perquè sense ella no seria possible sense el concurs de les editorials privades que s’encarreguen de donar a la llum els llibres guardonats: Bromera, Bullent, Pre-Textos i Ñaque”.
