L’Agència Tributària Valenciana (ATV) investiga per frau 60 canvis de domicili fiscal a Madrid de grans patrimonis de la Comunitat Valenciana. De moment porta recuperats 14 milions d’euros després de tancar un procediment d’aquestes pràctiques per a evitar el pagament dels impostos de patrimoni i successions i donacions.
Des del 2017, aquest òrgan de la Generalitat ha iniciat 22 procediments de canvi de domicili fiscal fictici a la capital, la qual cosa «confirma l’existència de ‘dúmping fiscal'». A partir d’ara s’investigaran altres 38 possibles casos.
«La competència fiscal a la baixa entre autonomies encoratja el frau fiscal», denuncia el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, en un comunicat. Aquestes actuacions es duen a terme en col·laboració amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i «serveixen d’exemple» a altres comunitats amb el mateix problema.
La directora de l’ATV, Sonia Díaz, confirma la preocupació de l’entitat per aquest problema, davant l’increment de procediments oberts. Des del 2017 s’han iniciat 22 expedients per presumpte frau en el canvi de domicili fiscal (un el 2017, 11 el 2018 i deu el 2019), dels quals ja s’ha instat l’AEAT perquè inicie 14 procediments de canvi de domicili.
«El dúmping fiscal existeix», adverteix la titular de l’administració tributària valenciana. Gràcies a la informatització, l’ús de noves tecnologies i les sinergies entre departaments de l’ATV, en els pròxims mesos s’investigaran 38 nous casos de possibles domicilis fiscals ficticis corresponents a l’exercici 2020.
Les actuacions se centraran en els contribuents amb un patrimoni que superava el milió i mig d’euros els anys 2016 i 2017. Durant l’últim trimestre d’enguany s’iniciaran els requeriments oportuns per a recaptar els antecedents d’arrelament que acrediten la residència a la Comunitat Valenciana.
En aquesta línia, els tècnics de l’ATV mostren la seua preocupació per la gravetat dels casos de ‘dúmping’ fiscal: «Alguns grans patrimonis valencians es muden a Madrid de manera fictícia per a eludir impostos, davant les bonificacions de Patrimoni i de successions i donacions que ofereix eixa comunitat, per a així eludir el pagament d’aquests tributs a la Comunitat Valenciana».
Els casos de ‘dúmping’ són «especialment greus», al seu juí, perquè produeixen un doble efecte: el primer, en relació amb els tributs cedits que gestionen les comunitats autònomes, i el segon, sobre la recaptació de l’IRPF, una de les bases sobre les quals es calculen les transferències del sistema de finançament autonòmic».
INVESTIGACIÓ DE DESPESES DE FARMÀCIA I CONSUM ELÈCTRIC
Entre els reptes de l’ATV es troba la professionalització, la persecució i l’increment de l’eficàcia en la detecció dels fraus. Tots els procediments arranquen amb una tasca d’investigació i de cerca d’indicis de vida quotidiana que conduïsquen a sospitar canvis ficticis de domicili, com les targetes sanitàries, les despeses farmacèutiques o els consums elèctrics per a comprovar si els domicilis estan realment habitats.
Per açò, la col·laboració amb l’AEAT i amb altres autonomies permet complir «de manera més eficaç i eficient» amb la seua tasca de lluita contra el frau fiscal. «Si volem acabar amb el ‘dúmping’ es precisa de l’intercanvi d’informació de caràcter tributari», ressalta la directora de l’ATV, per a posar en valor el treball del seu departament d’informàtica en agilitzar processos en els últims mesos.
Un recent informe de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) va evidenciar que Madrid deixa d’ingressar més de 4.100 milions anuals per la seua política de beneficis fiscals. Açò es deu a la concentració de grans rendes i patrimonis com a conseqüència del seu ‘efecte capitalitat’, que absorbeix recursos, població, funcionaris, licitacions i xarxes d’influència en detriment d’altres territoris, van apuntar els experts.