L’Oficina d’Estadística de l’Ajuntament de València ha publicat en el seu web els moviments registrats en el padró municipal d’habitants del primer trimestre de l’any, els quals reflectixen que la població de la ciutat ha crescut en 2.269 persones entre gener i març. En estos mesos hi ha hagut 11.768 altes, de les quals el 82,7 % són per immigració i el 10,2 % corresponen a naixements. Quant a les baixes, s’han comptabilitzat 9.499, un 54,7 % d’elles per emigració i un 21,3 % per defunció. L’alcalde, Joan Ribó, ha destacat que “en un entorn demogràfic caracteritzat per l’envelliment de la població, l’empadronament de persones migrades suposa una empenta per a l’economia de la ciutat i una font de riquesa cultural que ens engrandix”.
Entre gener i març s’han inscrit 1.212 altes per naixement i 2.028 baixes per defunció en el padró municipal, la qual cosa implica un creixement vegetatiu (diferència entre el nombre de persones nascudes i mortes) negatiu de -816. Tots els districtes de València han experimentat més decessos que naixements en este període, excepte Campanar, on han nascut 65 persones i han mort 64. Benicalap és el districte amb menor índex de creixement vegetatiu negatiu (81 naixements davant de 83 defuncions), mentre que l’Olivereta presenta el més alt (81 naixements davant de 183 defuncions).
La disminució de les altes per naixement és una tendencia en el padró municipal, passant de 6.427 al 2014 a 5.580 al 2019. No obstant això, en este espai de temps les altes per immigració han augmentat, amb 32.786 al 2014 i 43.214 al 2019. Durant el primer trimestre de l’any, el saldo migratori (diferència entre el nombre d’altes per immigració i emigració) és de 4.161. El 48,2 % dels nous veïns procedixen de l’estranger, majoritàriament de països d’Amèrica del Sud (un 25,4 %), davant del 32,8 %, de la resta de la Comunitat Valenciana, i el 18,9%, d’altres comunitats autònomes. L’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, ha destacat les polítiques d’acollida com “una eina molt útil per al coneixement mutu entre les persones nouvingudes i les que ja vivim a la ciutat, que s’unix a l’hospitalitat i caràcter obert que ha caracteritzat sempre a la ciutat de València”.
Les altes per immigració des de gener a març es concentren a Quatre Carreres (810), Camins al Grau (770) i l’Olivereta (763). Els districtes que que menys immigració reben són Pobles del Nord (89), Pobles de l’Oest (157) i Pobles del Sud (235). D’altra banda, l’Oficina d’Estadística també ha recollit 7.469 canvis de domicili dins de la ciutat durant els tres primers mesos de 2020.
- Web de l’Oficina d’Estadística: https://cutt.ly/Bft420c
www.valencia.es
VALÈNCIA, JUEVES 20 DE AGOSTO DE 2020
www.valencia.es
