L’alcaldessa ressalta l’augment de la inversió anual per habitant, la major de la dècada malgrat la baixada del deute i la pressió fiscal
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha donat a conèixer les grans xifres econòmiques de l’Ajuntament al tancament l’exercici 2017: un superàvit de 17,8 milions d’euros i un romanent de 13,2 milions. La Regidoria de Gestió Municipal informarà en el ple del dijous de la liquidació del pressupost. En aquest període, la inversió anual per habitant ha sigut de 1.046 euros, la major de la dècada, la qual cosa segons Marco, significa que «el Govern municipal ha posat a les persones en l’eix de totes les seues polítiques».
Marco ha incidit que «el bon estat dels comptes municipals s’ha aconseguit al mateix temps que es potencien les inversions, es retalla l’endeutament municipal, es conté la pressió fiscal i millora la despesa social i d’ocupació». En 2017 es van invertir 17,05 milions d’euros (enfront dels 7,1 del 2014) i el deute ha baixat a 50 milions (el 29,9% dels ingressos corrents). El percentatge d’execució dels ingressos ha sigut del 85% i el de despeses, un 86%. Es tracta del tercer millor resultat pressupostari des de 2004.
«La política econòmica impulsada pel Govern municipal en aquests quasi tres anys ha trencat el mite que la dreta és una bona gestora», ha indicat Marco. El PP es va comprometre en el ple municipal del 30 d’octubre de 2014 a deixar el deute en el 36,6%. No obstant açò, les polítiques econòmiques del Govern de progrés han aconseguit una retallada de quasi 7 punts més. «La reducció de les despeses financeres permet destinar més fons a les polítiques socials i de dinamització de l’economia», ha afegit.
Amb el romanent, el Govern municipal seguirà mantenint el ritme inversor i, al mateix temps, amortitzarà encara més el deute a llarg termini. El regidor de Gestió Municipal, Antonio Lorenzo, ha recalcat que el Govern central limita la reinversió del superàvit i obliga als ajuntaments a destinar-ho a pagar els deutes o, en tot cas, impulsar les denominades inversions financerament sostenibles, és a dir, que no generen despesa corrent. Una altra limitació és la regla de la despesa que imposa Madrid, que no permet destinar tot el romanent a inversions.
Lorenzo ha destacat també l’estat de la tresoreria, que a la fi d’any tenia 29,1 milions en fons líquids. Amb aqueixa quantitat, s’ha pogut maniobrar per a baixar el període mitjà de pagament a les empreses proveïdores de l’Ajuntament. Al desembre es va pagar les factures als 8,8 dies d’haver transcorregut el termini legal des de la seua presentació en el registre. «Darrere d’una empresa, hi ha treballadors i famílies, i la nostra obligació pagar com més prompte millor per a ajudar-los al fet que la seua economia vaja bé», ha afirmat.
El superàvit és la diferència entre els ingressos i les despeses al tancament de l’exercici. El romanent és el resultat de descomptar les obligacions pendents d’aplicació al pressupost (les denominades factures en el calaix), i el pagament de les inversions financerament sostenibles de 2017, així com l’amortització del deute obligat per mandat legal. Malgrat complir amb els objectius de dèficit, el Govern impedeix que el romanent es puga reinvertir íntegrament, en existir restriccions legals quant a l’estabilitat pressupostària. L’Ajuntament està subjecte, també, al compliment d’un pla d’ajust fins a 2022, a causa de l’ajuda financera que va prestar el Govern en 2012.
