El Ple també ha acordat demanar “que s’amplie el ventall d’aplicació, en el Pressupost de 2019, dels possibles superàvits i romanents de l’exercici en curs”
El Ple ha aprovat hui, amb el vot en contra del Partit Popular i l’abstenció de Ciutadans, una proposta presentada per l’alcalde de València, Joan Ribó, en nom de tots els portaveus de l’equip de govern, per a instar els dirigents estatals perquè desenvolupen l’execució de les inversions pressupostades a la ciutat de València «i territorialitzades a la comunitat autònoma que menys inversions ha rebut del govern central, la més marginada».
L’alcalde de València, Joan Ribó, s’ha fet ressò hui en el Ple d’algunes d’estes inversions «que haurien d’estar contemplades als Pressupostos Generals de 2018, el projecte dels quals ha sigut aprovat esta setmana pel Consell de Ministres». Entre estes inversions es troben les obres del túnel passant del Parc Central, així com la partida pressupostària per a la licitació d’estes obres, de l’estació central i el canal d’accés. Ribó també ha recordat el contracte programa pel transport metropolità, el finançament de la línia de metro T2, l’assumpció del deute relatiu a la celebració de l’Amèrica’s Cup, l’alliberament de l’autopista AP-7, el desenvolupament del Pla de 1.436 milions per a les Rodalies de València, i la posada en marxa d’un Pla de Xoc d’Inversions per part del Ministeri de Foment per a invertir a la Comunitat, almenys, 1,2 milions anuals entre 2018 i 2020. L’alcalde també ha demanat una comissió mixta formada per representants del Ministeri de Foment i l’Ajuntament per tal de determinar les inversions prioritàries i les seues característiques bàsiques.
«Presentem esta moció, avalada pels informes dels contractistes públics sobre la licitació d’obres que s’han fet a la Comunitat Valenciana respecte a la mateixa activitat en la resta de comunitats», ha manifestat Joan Ribó en declaracions realitzades als mitjans de comunicació abans d’iniciar-se la sessió plenària. «I el resultat d’este estudi és terrible, des de 2012 fins al 2017 s’ha licitat la meitat per càpita d’allò que s’ha licitat de mitjana en l’àmbit de l’Estat. I no estic parlant de pressupostat, estic parlant de licitat».
«En esta Comunitat es pressuposta poc, sempre per sota del 10,6 %, que és el percentatge de població que tenim i és el que es demana a la reforma de l’Estatut. Però, a més, després esta inversió no es concreta. Per exemple, en el 2017 arribà un terç d’allò que es va pressupostar al seu moment, i al 2015 està quasi a la meitat que la resta de l’Estat», ha afegit Joan Ribó.
«Em sembla una situació totalment inconcebible i pensem que en estos moments l’Ajuntament de València s’ha de pronunciar clarament per no ser més que la resta, però sí el mateix que la resta i tenir el mateix pes, que és el que demana, en definitiva, la reforma de l’Estatut».
Per això, en la seua intervenció en el Ple, el primer edil ha defensat «que fins ara els pressupostos estatals discriminen la Comunitat Valenciana, on, a més, no s’executen les inversions aprovades». «Entre 2010 i 2016 els retalls d’inversió per a València i la seua àrea metropolitana va ser especialment sagnants i en 2017 va tornar a baixar la inversió pressupostada en infraestructures i del que estava pressupostat tan sols s’ha executat una tercera part», ha explicat.
«No invertir en una comunitat significa empobrir-la», ha destacat l’alcalde que ha lamentat, per exemple, «que l’Estat no posa un euro per al transport metropolità de l’àrea de València, enfront dels 126,3 milions que aporten a Madrid i els 108,4 milions per a Barcelona».
A este respecte, el portaveu del Grup Ciutadans, Fernando Giner, ha qualificat de gastada esta proposta de l’equip de govern, ja que, segons ha explicat, «sempre reitera que els problemes de València tenen el seu origen en l’Estat». «Per descomptat que estem d’acord amb la protesta per l’infrafinançament de la Comunitat Valenciana però també volem que la Generalitat Valenciana contemple les necessitats de València en els seus contes», ha destacat.
Per la seua banda, el regidor popular Alfonso Novo ha assegurat que el govern d’Espanya compleix els seus compromisos amb els valencians i valencianes, i ha lamentat «que, any rere any, es presenten estes propostes que critiquen el deure complit i l’execució del pressupost de l’Estat, tot i que l’Ajuntament de València només ha executat el 50 per cent de els seus contes públics».
Joan Ribó ha afirmat «que la proposta es repeteix perquè lamentablement la realitat així ho fa. I per això, nosaltres continuarem demanant tant inversió com execució, una tasca que l’Ajuntament fa molt millor que l’Estat».
MÉS INVERSIONS AMB EL SUPERÀVIT I ROMANENTS
Seguidament, també en clau econòmica, el Ple ha aprovat, amb el vot de Ciutadans i sense el suport del Grup Popular, la proposta del regidor d’Hisenda, Ramón Vilar, «per ampliar els programes en què es poden invertir els superàvits municipals, més enllà de les inversions financerament sostenibles, com per exemple, qualsevol expropiació o demolició que es consideren necessàries per a poder executar qualsevol tipus d’inversió, es considere esta com a Inversió Financerament Sostenible (IFS) o no».
Ramón Vilar ha recordat cronològicament el treball desenvolupat pel municipalisme per defensar l’aplicació immediata del romanent de tresoreria dels Ajuntaments i davant la moció presentada pel portaveu del Grup Municipal Popular, Eusebio Monzó, perquè es destine el romanent de tresoreria per a habilitar nous equipaments (relacionats amb la seguretat, l’educació i els servicis socials) en els districtes i Pobles de València que més ho necessiten.
«A més, ha destacat, per assegurar la seua execució en un terme i en previsió de l’increment que experimentarà el capítol d’inversions del present exercici, en incorporar-se l’esmentat romanent, que l’equip de govern hauria d’elaborar un Pla d’Inversions, financerament sostenibles, per tal de garantir l’execució d’inversions en els barris de la ciutat».
El portaveu de Ciutadans, Fernando Giner, ha explicat el sentit del seu vot “perquè els Ajuntaments necessiten més flexibilitat per a invertir el seu superàvit”. «La moció demana més metres quadrats per actuar», ha conclòs simbòlicament.
El debat s’ha tancat amb l’afirmació de Ramón Vilar, que ha destacat que esta decisió va en paral·lel a la defensa del finançament autonòmic.
