Joan Ribó participa en la Reunió Biennal de la Societat Espanyola de Catàlisi (SECAT’21), que se celebra a València
L’alcalde de València, Joan Ribó, ha participat este dilluns en la Reunió Biennal de la Societat Espanyola de Catàlisi (SECAT’21), que se celebra a València fins el pròxim dia 20. Ribó ha assenyalat l’objectiu immediat de la investigació en catalitzadors, que és definir “el nou camí per a crear un futur sostenible a través de la catàlisi”. “Estem en un moment en què la indústria i la societat es troben en un període de transició cap a un nou model econòmic, que necessàriament haurà de ser sostenible”, ha afirmat l’alcalde, qui ha urgit a “accelerar estos processos de transició, per la situació d’emergència climàtica en la qual vivim”.
“A València som molt conscients que la investigació, la innovació i el desenvolupament tecnològic són els vectors clau per a accelerar les transicions a la sostenibilitat”, ha assegurat l’alcalde. De fet, este XIII Congrés té com a objectiu la divulgació i posada en comú dels últims avanços desenvolupats al nostre país en l’àmbit de la investigació en catàlisi, amb especial èmfasi en els nous reptes als quals s’enfronta la societat en els àmbits de la química, el medi ambient i l’energia. Estos reptes s’articulen al voltant dels conceptes de sostenibilitat, residu zero, descarbonització i economia cíclica.
Durant la seua intervenció en l’obertura del congrés, l’alcalde de València ha detallat els àmbits en els quals la catàlisi està cridada a exercir un paper protagonista de resposta als grans reptes socials, en matèria de salut, alimentació, energia, transport i clima.
“En matèria de salut, canvi demogràfic i benestar, té un paper fonamental en la síntesi de productes farmacèutic-sanitaris i de bioseguretat. Quant a seguretat alimentària i agricultura sostenible, pot ser clau a facilitar noves vies d’utilització de la biomassa no alimentària, el tractament de l’aigua o la fixació del nitrogen. En relació amb l’energia segura, neta i eficient, la catàlisi pot ser essencial en el transport d’energia renovable a escala mundial, la producció d’hidrogen verd i l’emmagatzematge local d’energia renovable. Quant al transport intel·ligent, ecològic i integrat, pot contribuir significativament a la reducció de les emissions en vehicles, el desenvolupament de vehicles d’hidrogen i pila de combustible i altres combustibles sostenibles. Sobre l’acció climàtica, el medi ambient, i l’eficiència dels recursos i les matèries primeres, la catàlisi pot contribuir a habilitar noves rutes per a utilitzar el CO₂, a la substitució dels combustibles fòssils i al desenvolupament de processos industrials amb baixes emissions de carboni”, ha explicat l’alcalde.
Els processos catalítics representen el 20-30% del PIB mundial
La catàlisi és una de les disciplines transversals més importants de la indústria química, i és clau per al futur sostenible de la societat. De fet, els processos catalítics representen directament o indirectament al voltant del 20-30% del PIB mundial. “Per això –ha subratllat Ribó- els materials catalítics són crucials per a reduir les càrregues mediambientals actuals i futures, i poden contribuir al fet que els productes siguen més ecològics i sostenibles, a reduir les emissions de CO₂, o a abordar els futurs reptes energètics”.
L’alcalde ha destacat, entre altres aspectes, les iniciatives vinculades al desenvolupament de la fotosíntesi artificial, un procés que utilitza els mateixos ingredients que la fotosíntesi natural (llum, aigua, i diòxid de carboni), però obté combustibles com el metà o altres alcohols. “Això podria ser una fórmula per a emmagatzemar energia i emprar-la com a combustible en cotxes, calderes, màquines o indústries”, ha explicat Ribó. “En una perspectiva a llarg termini, això podria donar lloc a la possibilitat d’una producció distribuïda d’energia en dispositius de tipus “fulla artificial” que emprarien catalitzadors que imiten la funció de la clorofil·la. Sens dubte es tracta d’un gran repte científic-tecnològic, que podria generar avantatges competitius importants i contribuir simultàniament a la creació d’ocupació i a la preservació del medi ambient”, ha afegit l’alcalde.
Ribó ha conclòs assenyalant la importància de la investigació en estos àmbits i, per això, ha subratllat el suport de la ciutat de València, “perquè sabem que per a fer realitat les ciutats saludables i sostenibles que aspirem a construir requerirem el millor coneixement disponible i la millor ciència aplicada. Este és un camí que, sens dubte, hem de recórrer junts”.
L’obertura del congrés ha comptat també amb les intervencions de José Capilla, rector de la Universitat Politècnica de València; José Manuel López, president de la SECAT; José Pío Beltrán, representant del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); i Fernando Rey, president del comitè organitzador del congrés. Després de l’acte d’inauguració de les jornades, ha intervingut l’investigador Avelino Corma, fill adoptiu de València 2018, qui ha subratllat la importància de la investigació per a donar respostes als reptes que planteja la societat. Corma, un dels huit químics més citats del món, és premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies, premi Príncipe de Asturias d’Investigació, premi al Mèrit Científic de la Generalitat Valenciana, i autor de més de 1.000 articles en revistes nacionals i internacionals i de 100 patents, “una referència obligada en l’esforç per a impulsar la investigació, la tecnologia i el coneixement a Espanya”, tal com va subratllar l’alcalde, Joan Ribó, quan li va ser concedit l’honor de la ciutat de València fa ara tres anys. Des de 1990, Corma desenvolupa la seua labor en l’Institut de Tecnologia Química de València, del qual ha sigut fundador i director.
