València, 18/09/20
La Fundació Per Amor a l’Art (FPAA) ha presentat aquest matí en roda de premsa a Sandra Guimarães, nova directora artística del seu centre d’art Bombas Gens.
Guimarães pren el relleu de Nuria Enguita, després de l’eixida d’aquesta rumb a nous projectes professionals. S’inicia així una nova etapa en Bombas Gens de la qual ha donat més detalls la vicepreseidenta de FPAA, Susana Lloret: «La Fundació Per Amor a l’Art és un projecte viu. Això vol dir que evoluciona i canvia, però no de qualsevol manera, perquè el seu propòsit seguix estant molt definit: compartir la Col·lecció Per Amor a l’Art i sensibilitzar a tantes persones com siga possible, connectant-les amb l’art. A la recerca d’aquest doble propòsit; consolidar l’essencial i obrir-nos a nous horitzons, hui presentem una nova etapa que s’inicia i una nova persona que l’impulsarà «.
Segons ha expressat Lloret, la nova directora artística de Bombas Gens arriba en un moment en què el centre d’art gaudix d’un reconegut nivell de qualitat i prestigi fruit de l’excel·lent gestió d’Enguita que ha de mantenir, alhora que busca conquerir nous públics i ampliar la seua projecció internacional. Aquest serà el principal repte a què s’enfrontarà Guimarães. «Té experiència demostrada, una llarga trajectòria, una agenda internacional, la capacitat d’oferir noves i estimulants lectures de la Col·lecció Per Amor a l’Art, i a més l’ingredient màgic: molta il·lusió. Amb tot això ho aconseguirà de segur», ha afegit.
Sandra Guimarães compta amb l’aval del director d’l’Àrea d’Art de FPAA, Vicent Todolí, que segons ha explicat ha seguit la sòlida carrera de la portuguesa des dels seus començaments: «Sandra va iniciar la seua trajectòria fent pràctiques en Serralves quan jo era director d’aquest museu. Després va seguir com a curadora i, quan se’n va anar al Remai Modern de Canadà, jo formava part del consell assessor. Allà va posar en marxa el museu i em va agradar molt la presentació que va fer de la col·lecció. També em va cridar l’atenció especialment l’exposició de Rosa Barba que va comissariar… Amb això vull dir que he seguit de prop la seua carrera, que conec bé la seua feina, i que per tota la seua experiència acumulada en diverses institucions em sembla que és la persona idònia per continuar el treball iniciat per Nuria Enguita».
En la seua primera compareixença pública, Sandra Guimarães ha compartit la seua motivació per posar-se al front del centre d’art valencià: «És un immens privilegi per a mi acceptar aquest lloc. Bombas Gens ha sigut un dels grans èxits dels últims anys a Espanya i a l’estranger. Agraïsc a José Luis Soler i Susana Lloret la seua visió, la seua decidida determinació de servir a l’art i als artistes, i d’honrar l’experiència directa del seu treball. La col·lecció que s’ha creat amb l’assessorament de Vicent Todolí és molt estimulant i denota un alt grau d’exigència. I el notori programa desenvolupat baix la direcció de Nuria Enguita suposa tot un repte». Guimarães es posa al front de Bombas Gens en un moment en què, segons ha afirmat, més que mai els museus haurien d’actuar i demostrar per què són necessaris. En aquest sentit, ha manifestat estar desitjant treballar amb l’equip del centre d’art valencià per continuar realitzant aquest esforç, possibilitant l’execució de projectes ambiciosos, brindant experiències transformatives per seguir tenint un museu que siga inclusiu, centrat en l’artista, actiu i que desenvolupe la investigació a diversos nivells. «També estic en deute amb els artistes inspiradors amb els que he treballat en els últims anys. Estic molt feliç de portar aquesta experiència a Bombas Gens i espere amb ànsies el desafiament de portar a la institució al següent capítol de la seua història «, ha conclòs.
BIO
La carrera de Sandra Guimarães (Porto) en les arts visuals abasta al voltant de 20 anys i inclou llocs com curadora al Museu Serralves (Porto, Portugal) 1998-2010, així com directora fundadora de programes i curadora en cap al Remai Modern (Saskatoon, Canadà) 2015 -2019. En 2018 va ser membre de el grup propositor per al Scotiabank Premi de Fotografia (Toronto, Canadà).
En Serralves va treballar amb Vicent Todolí (director fundador del museu) i va organitzar exposicions d’artistes contemporanis com, Alvess, Artur Barrio, Thomas Hirschhorn, Cristina Iglesias, Barry Li Va i Dan Graham, entre d’altres. També ha sigut co-comissària de l’exposició «The 80 ‘s. A Topology», amb obres d’artistes com Miroslaw Balka, Pedro Cabrita Reis, Heimo Zobernig, Juan Muñoz, Cristina Iglesias, Julião Sarmento, Jimmie Durham, Thomas Schütte, Rosemarie Trockle, Isa Genzken, Rodney Graham, Marlene Dumas, Mona Hatoum, Luc Tuymans, Eugenio Dittborn, Louise Lawler, Cindy Sherman, Jeff Wall, Stan Douglas, Robert Gober, Tony Cragg, Matt Mullican i David Hammons, entre d’altres.
En Remai Modern va ser co-curadora de el programa previ al llançament de l’museu, així com de la seua exposició inaugural, «Field Guide». La mostra es completava amb altres projectes com «What Can I learn from you. What can you learn from me» (Taller crític), «Presence and production» de Thomas Hirschhorn, «Faces of Picasso, the collection selected by Ryan Gander», de Ryan Gander, i «Determinated by the River» de Tanya Lukin Linklater i Duane Linklater. L’exposició va incloure al voltant de 80 artistes com Ian Wallace, Stan Douglas, Rodney Graham, Jeff Wall, John Baldessari, Dominique Gonzalez-Foerster, Ahlam Shibli, Haegue Yang, Raqs Media Collective, RHQuatman, Rosemarie Trockel, Abraham Cruzvillegas, Gabriel Kuri, Walid Raad, Luc Tuymans, Francis Alys, Fita Steyerl, Kara Uzelman, Emily Carr i Daniel Steegman Mangrané, entre d’altres.
També ha comissariat exposicions individuals de Rosa Barba, Rikrit Tiravanija i Joan Jonas, i ha organitzat l’exposició de Jimmie Durham «Al centre de el món», amb el Hammer Museum en col·laboració amb el Whitney Museum de Nova York i el Walker Art Center, a Minneapolis.
La seua formació inclou un Màster en Història de l’Art i Arqueologia (especialització en Art Modern i Contemporani), així com un Màster en Gestió Cultural, ambdós de la Université Libre de Bruxelles (Bèlgica).
