L’acte té lloc el Dia del Cinema Espanyol, que se celebra per primera volta enguany coincidint amb la finalització del rodatge de “Esa pareja feliz”
Hui ha tingut lloc el descobriment d’una placa homenatge en la casa on Luis García Berlanga va passar bona part de la seua infància i joventut, al carrer de la Barcelonina 1, on se situava l’Hotel Londres. El reconeixement té lloc el Dia del Cinema Espanyol, que se celebra per primera volta enguany, coincidint amb la data de finalització del rodatge de “Esa pareja feliz”, el primer llargmetratge del realitzador valencià. Esta iniciativa forma part de les activitats amb motiu de l’Any Berlanga, que s’estenen fins el pròxim 12 de juny i amb què es pretén divulgar l’obra del cineasta i aproximar la seua figura entre la ciutadania. L’alcalde, Joan Ribó, acompanyat de la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, i d’altres membres de l’equip de govern, ha assistit a l’acte, on també ha estat present Pepe García Berlanga, nebot del director, en representació de la família.
El primer edil ha manifestat que “per a Luis García Berlanga, València sempre fou un lloc al qual tornar, la ciutat dels seus records i una motivació per al seu art”. “Esta placa és un homenatge sincer a una persona admirada i volguda a la nostra ciutat i al món del cine”, ha indicat Ribó, qui ha recordat que el guionista va ser un dels creadors de l’Academia de les Arts Cinematogràfiques, entitat que el pròxim any celebrarà a València la 36a edició dels Premis Goya. Per la seua part, la vicealcaldessa, Sandra Gómez, ha ressaltat “la transcendència i la empremta per al cinema espanyol del nostre Berlanga”, que “mai es va desarrelar de València”. “Esta ciutat no permetrà que es perda la seua memòria”, ha assegurat la regidora, qui ha aprofitat l’homenatge per fer “un reconeixement a totes les persones que formen part de la indústria del cinema, que han patit dos anys molts difícils per la pandèmia”.
Pepe García, el pare del qual era germà de l’homenatjat, ha posat de relleu que el seu oncle, després de marxar a Madrid per continuar amb la seua carrera, “sempre tornava ací —a València— a vore’ns”, i la vivenda del carrer de la Barcelonina “era el punt de trobada amb totes les amistats de la ciutat”. “Qualsevol excusa era bona per poder vindre a València, perquè li donava vida: el sol de Sorolla, la llum, la platja, el mar i, sobretot, la gent, era per a ell excepcional”, ha assenyalat. “Disfrutava parlant amb tot el món, fins i tot amb els pirats genials que hi havia a València i que ja no existixen, com moltes altres coses que han desaparegut amb les franquícies i la tecnologia punta que ens envolta”.
