El regidor de Sanitat, Emiliano García, ha posat de manifest que les labors preventives del pla de control de mosquits de l’Ajuntament de València estan actives durant tot l’any, “la qual cosa fa pràcticament improbable que puga produir-se un brot de qualsevol tipus de malaltia susceptible de ser transmesa per esta via”, ha assegurat. A més, ha explicat que València compta amb “un protocol d’actuació específic desenvolupat junt amb la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública”.
García ha informat que en el cas concret del virus del Nil, l’Ajuntament desenvolupa diferents estratègies de control de mosquits transmissors de malalties víriques que també inclouen el dengue, zika, chikungunya, que tenen lloc al llarg de tot l’any al terme municipal. Per això, ha volgut llançar un missatge “tranquil·litzador”, ja que “el reforç en les estratègies de control i tractament es realitzen de manera continuada des de l’any 2015”.
Així mateix, ha precisat que el protocol de seguretat coordinat amb la Conselleria de Sanitat “reduïx la possibilitat de transmissió d’estes malalties”. “Les estratègies de control van acompanyades d’un programa de vigilància continu, que consta d’una xarxa de vigilància entomològica mitjançant l’ús de paranys de captura i mostrejos programats amb identificació de les espècies capturades per personal especialitzat”, ha detallat. Posteriorment, “les mostres són incorporades al mapa sanitari de la ciutat mitjançant l’ús de tecnologia SIG (Sistema d’Informació Geogràfica)”.
TECNOLOGIA AVANÇADA
García ha destacat que el Consistori compta amb “l’última tecnologia per a les actuacions de control, incloent mitjans aeris com ara un helicòpter i drons de tractament o mapatge”. Dins dels mitjans terrestres, ha destacat els vehicles equipats amb canons nebulitzadors de llarg abast i la recent incorporació d’un canó totalment elèctric per a l’entorn urbà, a més d’un camió d’alta potència ULV per a grans extensions.
Igualment, ha indicat que es realitzen “controls i tractaments en les prop de 300 àrees susceptibles d’entollar-se”. Així, ha assenyalat que es tracta de les zones d’emmallades del parc natural del Saler o les séquies que circumden la ciutat. “Estos llocs són revisats setmanalment, la qual cosa constituïx anualment 16.800 inspeccions, al llarg de tot l’any”, ha remarcat.
“Amb l’arribada al 2015 del mosquit tigre a la ciutat de València, es va reforçar el control i tractament en zones de l’espai urbà com ara embornals, fonts, horts urbans i altres punts susceptibles de ser llocs de cria de mosquits”, ha recordat. “Entre els mesos d’abril i octubre, es fan al voltant de 342 revisions mensuals, amb una mitjana de 300 embornals per revisió (102.600 embornals a l’any)”, ha ressaltat.
A més, estes actuacions estan acompanyades per “una estratègia d’informació i divulgació ciutadana per a la lluita de focus de cria de mosquits a l’àmbit privat, on es localitzen el 80 % d’estos focus”, ha explicat. Com a exemple, ha citat la campanya ‘Porta a Porta’, que consistïx en xarrades als diferents barris de la ciutat i visites a vivendes particulars.
A mode de balanç, ha informat que, malgrat la pandèmia, enguany s’han realitzat un total de 19 xarrades informatives i s’han repartit 20.000 tríptics. També s’han compartit vídeos divulgatius en xarxes socials i s’han inspeccionat 180 zones entre els mesos d’abril i octubre, havent-se revisat una mitjana de 36.000 embornals.
“L’Ajuntament de València té aprovada una ordenança municipal per al control de mosquits amb rellevància per a la salut pública al municipi per facilitar una ràpida intervenció per part dels tècnics municipals”, ha afegit. En eixe sentit, ha ressaltat que contempla sancions als propietaris que no complisquen la norma de manera reiterada o puguen generar un problema sanitari.
Emiliano García ha recordat que la població pot advertir de la presència de mosquits a través de l’aplicació ‘BichosAvis’ o els mecanismes convencionals de comunicació com ara el telèfon 010.
E
Disponemos de corte de voz.
