Els grups del Govern Municipal, Compromís i PSPV, així com el Grup Popular i Ciutadans han votat a favor de la proposta
El Ple de l’Ajuntament ha aprovat este divendres, amb el suport de 31 dels 33 regidors de la Corporació, el compromís de la ciutat de València d’unir-se a la Missió 100 Ciutats Climàticament Neutres i Intel·ligents per a 2030. Amb este acord plenari, València planteja la seua candidatura per a liderar, juntament amb altres 99 urbs europees, la transformació climàtica de la descarbonització Tal com ha destacat el regidor d’Innovació, Carlos Galiana, “és un projecte de ciutat que presentem a Europea des del consens”. Per part seua, el regidor de Canvi Climàtic, Alejandro Ramon, assegurat que esta “Mission podria ser el millor que li pot passar a València, perquè és futur, és innovació i és qualitat vida”.
Els grups del Govern Municipal (Compromís i PSPV-PSOE), junt amb el grup municipal Popular i al grup municipal Ciutadans han votat a favor d’esta iniciativa que ha sumat ja el suport de més de 70 entitats de l’àmbit públic, privat, universitari i de la societat civil valenciana, que ja han compromés públicament la seua participació per a aconseguir que València siga una ciutat climàticament neutra abans de 2030 i sumar-se a la xarxa de les 100 urbs europees que funcionaran com a model de la resta en l’aplicació i desenvolupament de polítiques mediambientals. Es tracta d’una iniciativa de la Comissió Europea, que prestarà el seu suport econòmic per a portar endavant els projectes.
El Saló de Cristall de l’Ajuntament acollia esta mateixa setmana tot el teixit social, econòmic, emprenedor, acadèmic, cultural, al costat de representants veïnals i institucionals de la ciutat, en una trobada organitzada per a sumar voluntats diverses i plurals cap a un objectiu comú: el d’accelerar la neutralitat climàtica de la ciutat en l’horitzó 2030. De manera individual, a més, han rubricat ja el seu compromís el Consell, la Universitat de València i la Universitat Politècnica.
Tal com ha subratllat Carlos Galiana “no és un projecte de govern, és un projecte de ciutat consensuat, del qual podem estar orgullosos, i que ens posa per davant d’altres ciutats”. L’edil ha destacat la voluntat de la nostra ciutat de liderar el canvi cap a la sostenibilitat i el valor afegit del consens de la societat civil, com reflecteix, per exemple l’informe de la professora Mariana Mazzucato (professora d’Economia de la Innovació i Valor Públic de l’University College de Londres), que destaca València entre huit casos en el món d’innovació orientada a missions.
El portaveu de Ciutadans, Fernando Giner ha manifestat la seua adhesió al compromís de València amb l’Agenda 2030, encara que ha assenyalat la necessitat que es concrete “i es mesure tota la partida pressupostària que el Consistori dedica a la neutralitat climàtica, que és una prioritat màxima”. Per part seua, la regidora Paula Llobet, del Grup popular, ha destacat també “el compromís ferm del PP amb la innovació, amb la sostenibilitat i amb aconseguir el màxim finançament europeu que permeta desenvolupar iniciatives en els nostres barris”, i ha instat el Govern Municipal a “executar els plans perquè milloren els servicis i la qualitat de vida de la ciutadania”. Únicament Vox s’ha desmarcat del consens general: el seu representant Vicente Montañez ha qualificat l’Agenda 2030 de “sinistra” i “nova dictadura”, i ha assenyalat el seu vot en contra, afirmant que el seu grup “no s’entregarà mai a l’estratègia de Bill Gates”.
El delegat d’Innovació, Carlos Galiana, ha explicat que Missión de 100 ciutats a la qual València es vol sumar “és un camí nou, i per això hi ha coses que millorar i desenvolupar”. “És un escenari nou –ha conclòs- però València pot aportar a Europa, amb humilitat, la seua mirada de com recórrer este camí: parlem d’espais inclusius, d’energia neta, de supervivència de la humanitat… És una gran notícia per a tota la ciutat perquè és una missió compartida i consensuada de la qual tots els participants podem presumir”, ha conclòs.
Finalment, el delegat de Canvi Climàtic, Alejandro Ramon, ha assegurat que València “pot estar orgullosa d’allò realitzat els últims anys en este àmbit”, i ha recordat que en esta mateixa sessió, la Corporació ha aprovat la nova Ordenança de Captació Solar, amb el suport de l’Equip de Govern i Ciutadans (PP s’ha abstingut i Vox ha votat en contra). “La Unió Europea vol seleccionar les cent primeres ciutats, i nosaltres volem ser una d’elles, volem ser una urbs climàticament neutra i rebre els fons per a això, com també vol el veïnat –ha conclòs l’edil- I els polítics hem de recollir tota eixa sensibilitat per a transformar la ciutat”.
Protecció del Nucli Històric de Patraix
En un altre ordre de coses, durant la sessió plenària s’ha aprovat, de manera provisional, prèvia a la seua exposició pública, el Pla Especial de Protecció del Nucli Històric Tradicional de Patraix, que ha tirat endavant amb els vots a favor de l’Equip de Govern i Ciutadans, mentre que PP i Vox s’han abstingut en la votació.
Durant el debat, ha pres la paraula el representant de l’Associació de Veïns i Consumidors de Patraix Toni Plà, qui ha qualificat la jornada de “dia històric per al nostre barri en el qual volíem estar presents”. Pla ha assegurat que este pla “repara un deute històric”, i ha recordat que Patraix va ser, en 1870, el primer municipi independent que es va annexionar a la ciutat, “la qual cosa va comportar la desaparició de la trama urbana de l’antic poble que –ha lamentat- va arrasar carrers, edificis i restes arqueològiques durant anys. A partir de hui esperem que este poble puga recuperar l’espai perdut per a la ciutadania”, ha conclòs.
La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez, ha agraït “als veïns i veïnes el treball durant estos anys”. Gómez ha recordat el “procés de participació històric i la mobilització, que ha sigut un exemple per a la resta de barris de València”, i ha assegurat que amb tot això “hem aconseguit un bon pla, un pla que protegeix l’entramat històric del barri”. La vicealcaldesa i regidora d’Urbanisme ha agraït també el suport dels grups polítics que han votat a favor de la iniciativa.
En la sessió d’este dijous s’ha informat la corporació de la relació de subconceptes de crèdit zero creats en el quart trimestre de 2021, així com de l’informe de la Tresoreria General del quart trimestre sobre compliment de terminis per al pagament de les obligacions municipals, i s’ha aprovat la primera modificació del Pressupost Municipal 2022 per crèdits extraordinaris i suplement de crèdits, que permetrà fer front als pagaments a autònoms i proveïdors municipals.
