Hi han intervingut Empar Pons, José Millet, Federico Varona, Juan Carlos Gómez-Pantoja, Mª José Vinyals; Antonio Ariño i Pau Rausell
La segona sessió de la Comissió municipal no permanent per a la Reconstrucció de la ciutat després de la pandèmia de Covid-19, que s’ha celebrat hui, ha estat dedicada en exclusiva a la reactivació econòmica. Durant la convocatòria del matí, els membres de la Comissió han atés a les aportacions i anàlisis de set persones expertes en el camp de l’economia; esta vesprada continuarà la trobada amb el testimoni de representants d’associacions i entitats de la societat civil.
L’Hemicicle Municipal ha acollit de nou la jornada de treball de la Comissió municipal, després de la celebrada dijous passat, que va estar centrada en el camp de la salut i la prevenció sanitària. Durant la reunió de hui, les persones expertes convocades han exposat el seu diagnòstic i les seues propostes sobre les línies que han de marcar la reactivació econòmica de la ciutat, i han donat resposta a les preguntes dels integrants de la Comissió. Abans de començar la sessió, l’alcalde, Joan Ribó, ha destacat la importància de “mantindre la disciplina i la responsabilitat individual al mateix temps que impulsem la reactivació de l’economia”. “Les administracions han d’afavorir que es vaja obrint l’economia des de la disciplina i el respecte a les normes. Perquè una recaiguda seria terrible per a l’economia, però també per a les persones a tots els nivells”, ha afirmat Ribó.
Per això, l’objectiu de la sessió d’este matí ha sigut, en paraules de l’alcalde, “tindre un balanç i saber com està la situació econòmica en estos moments, i quines mesures hem de prendre per a reactivar-la el més prompte possible, pensant que esta reactivació econòmica s’ha de fer per a totes les persones, empresariat i treballadors”. Sota la presidència de l’alcalde, Joan Ribó, també com a representant del grup municipal Compromís, la reunió ha comptat amb la presència dels representants de la resta de grups polítics designats: la vicealcaldessa Sandra Gómez (Grup Municipal Socialista); la portaveu del Grup Popular, María José Catalá; el portaveu de Ciutadans, Fernando Giner; i el regidor del Grup Municipal Vox Vicente Montáñez.
La sessió ha comptat amb les intervencions de les persones expertes acordades pels cinc grups polítics municipals que integren la comissió: Empar Pons, directora del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València; José Millet, vicerector de la la Universitat Politècnica de València; Federico Varona, auditor de comptes; Juan Carlos Gómez-Pantoja, delegat de la Federació Nacional d’Empreses d’Instal·lacions Esportives, FNEID; Mª José Vinyals, catedràtica de la Universitat Politècnica de València; Antonio Ariño, vicerector de la la Universitat de València; i Pau Rausell, dissenyador i membre de VLC World Design Capital 2022.
EMPAR PONS
La primera intervenció ha estat a càrrec de la directora del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, Empar Pons, qui ha realitzat una descripció del panorama econòmic actual i de les previsions a curt i mitjà termini. Pons ha recordat que les previsions de recuperació per a Espanya i per a la Comunitat Valenciana assenyalen un escenari de “desfeta en 2020, recuperació en 2021 i tornada a la posició inicial en 2022”. En este context, l’experta ha recordat les particularitats de la Comunitat Valenciana, amb un PIB per càpita un 12% inferior a la mitjana estatal, menor productivitat que la mitjana i “un reconegut infrafinançament econòmic”.
Davant això, Pons ha instat l’Ajuntament a aprofitar el seu “profund coneixement del teixit econòmic local per salvaguardar l’estructura empresarial actual amb la vista en el futur: traure tot l’arsenal amb la major flexibilitat per a fer costat amb empreses i treballadors sector turístic, cultural, comerç, esports… i ajudar a la seua adaptació a nova realitat mitjançant la promoció de les competències digitals. L’experta ha subratllat el paper que poden jugar les “dos excel·lents universitats públiques valencianes”, i ha instat l’Ajuntament a “conjugar els instruments d’innovació i els tradicionals”.
Empar Pons ha apuntat mesures concretes que poden contribuir a reactivar el sector econòmic urbà, com la realització d’experiments controlats en laboratori, que permeten testar els resultats de les polítiques abans de dur-les a terme; eliminar les inèrcies de mantindre polítiques que no funcionen i consumeixen recursos, promoure l’agilitat en l’administració pública, evitant la burocràcia, (“el món al qual anem necessita agilitat”, ha dit), i també “invertir en capital social, que té efecte positiu en el creixement econòmic”.
JOSÉ MILLET
José Millet, vicerector d’Ocupació i Emprenedoria de la Universitat Politècnica de València, ha subratllat el “dur moment que vivim, i la situació complicada a què assenyalen totes les previsions”, però ha expressat el seu convenciment que “perdrem una oportunitat si centrem els nostres esforços a tornar a l’anterior, ja que hem de treballar pensant en una nova situació. Cal donar suport als col·lectius vulnerables, però buscant el futur”, ha indicat.
Millet ha assegurat que estem “en el moment de recuperar autosuficiència en sectors estratègics (producció d’EPIs, productes bàsics, desinfecció…), provocar sinergies amb les pimes, instaurar metodologies que garantisquen competitivitat “made in València” i, sobretot, ha manifestat “apostar de manera decidida per allò digital”. El vicerector de la Politècnica ha explicat que, com a conseqüència de la pandèmia “ens hem hagut d’adaptar a marxes forçades a un nou patró”, per la qual cosa ha instat a “aprofitar l’aprés i no tornar arrere”. Per a això, “trobar l’equilibri entre l’àmbit digital i el tradicional en cada sector serà la clau”: “hem d’apostar per la transformació digital en sentit ampli, no perdre oportunitats per falta de desenvolupament: cal capacitar les pimes per a ser més competitives en el futur, fins i tot si hi haguera un rebrot”.
L’expert ha subratllat que la Covid-19 “ha impulsat el creixement de certs sectors, pels qual caldrà apostar “, i ha assenyalat com a fonamental “l’atracció i la retenció de talent”. “La post-normalitat serà una balança entre allò físic i allò virtual, atés que allò virtual no ha sigut una cosa circumstancial, sinó es quedarà amb nosaltres”. Per això, Millet ha assenyalat la necessitat de “conéixer la nostra realitat i actuar amb visió de conjunt: junts serem més eficients”.
FEDERICO VARONA
La tercera intervenció ha sigut la de l’expert auditor de comptes Federico Varona, la ponència del qual s’ha centrat sobretot en la política fiscal. L’expert s’ha referit en primer lloc a la digitalització: “Estem molt lluny de ser una administració digital i això ens fa perdre tots els avantatges de l’administració sense paper –ha explicat- La digitalització ha de ser el present”. En eixe sentit, ha subratllat la necessitat de millorar les estratègies de comunicació municipals, especialment de cara a atraure visitants a la ciutat, la presència de la qual incidisca positivament sobre el sector turístic.
Varona ha instat el municipi a agilitar la gestió i la concessió de llicències d’activitat a la ciutat perquè la falta de dinamisme en este camp “desincentiva la creació de negocis”. Així mateix, ha assenyalat la necessitat de quantificar els efectes dels impactes publicitaris, “ja que allò que no es mesura no es pot millorar”, i ha demanat “un pacte entre tots els grups polítics per al desenvolupament de les grans línies estratègiques municipals: Fira València, la façana marítima, la promoció del turisme, les polítiques de conversió en zona de vianants…”
Finalment, l’expert ha exposat les seues propostes en matèria de política fiscal, apostant per una revisió estatal de l’IBI, i ha qualificat de “complicat pujar-ho en època de crisi perquè afecta més les economies mitjanes i baixes, ja que no és progressiu”. “L’IBI hauria de servir per a injectar liquiditat en el sistema”, ha defensat, i ha proposat bonificacions a les persones afectades per desocupació, ERTOs i Covid-19. Com a conclusió ha apuntat que “estem liquidant una economia de 2020 amb impostos de fa molts anys”, i ha instat a “invertir en digitalització, a establir línies estratègiques en consens, i potenciar la creació d’empreses”.
JUAN CARLOS GÓMEZ-PANTOJA
Ha pres la paraula seguidament Juan Carlos Gómez-Pantoja, delegat de la Federació Nacional d’Empreses d’Instal·lacions Esportives, FNEID, qui ha defensat davant la Comissió que l’activitat esportiva i física “pot ser part de la solució a l’efecte de la Covid-19 i també per al sistema sanitari espanyol”. El representant del sector empresarial de les instal·lacions esportives ha basat la seua intervenció en “l’evidència científica que estar en forma ajuda al sistema immunològic de les persones”, i ha assenyalat que la pandèmia de Covid-19 influirà a “valorar més la salut de les persones”.
El sector de les empreses de servicis esportius, ha explicat Gómez-Pantoja, dona treball a 214.000 persones en l’Estat (20.000 d’elles, a la Comunitat Valenciana), i rep un gran volum d’usuaris tant en els centres públics com privats (500.000 usuaris a la Comunitat Valenciana; i 5,5 milions de persones en l’àmbit estatal). Estes xifres han de llegir-se combinades amb els 7,5 milions d’euros que l’Estat té en despesa sanitària anual per malalties relacionades amb el sobrepés i el sedentarisme, ha explicat el representant empresarial.
Per això, Gómez-Pantoja ha destacat la importància que l’Ajuntament haja arbitrat este espai en el qual “podem explicar les dificultats del nostre dia a dia per a alçar la persiana”, ha indicat. I ha conclòs subratllant la seua voluntat d’obrir els negocis només les condicions i les autoritats ho permeten “perquè hem de generar moviment i riquesa”. L’expert ha conclòs citant al Consell Superior d’Esports, “que assegura que un euro invertit en activitat física genera 2,9 euros d’estalvi sanitari”.
MARÍA JOSÉ VINYALS
A continuació ha pres la paraula María José Vinyals, catedràtica de la Universitat Politècnica de València, experta en Gestió turística del patrimoni cultural i natural, qui ha començat subratllant el caràcter del patrimoni cultural i natural “com un motor important i referent identitari”, i ha apuntat a les pautes per a “reconnectar amb el públic”, tant en la fase primerenca com a mitjà i llarg termini.
Vinyals ha plantejat tres escenaris reals posteriors a la crisi sanitària, però ha subratllat la seua “aposta per l’escenari d’oportunitat: tenim una oportunitat per a canviar el nostre model de gestió turística del patrimoni cultural i natural”, ha assegurat, i ha instat a aprofitar les fortaleses estructurals de València i a millorar les febleses (necessitat d’un Pla d’ús públic; necessitat de realitzar una promoció cultural adequada del patrimoni públic, entre altres).
Vinyals ha proposat tres blocs d’accions: primer, implementar les mesures higiènic- sanitàries que determinen les autoritats competents; en segon lloc, impulsar una gestió turística que incloga l’avaluació de riscos per a reobrir, la redacció d’un protocol per a cada monument, i l’avaluació de la capacitat de càrrega recreativa de cada monument. Així mateix, ha coincidit amb altres ponents en l’“absoluta necessitat de la transició a la tecnologia també per al patrimoni, i gestionar des de la consideració de la ciutat com una destinació total, que repartisca els fluxos de visitants en tota la ciutat”. L’última aportació és el disseny d’“experiències úniques mai abans oferides (tours guiats amb famosos, per exemple), campanyes de promoció que enfortisquen els conceptes de seguretat, i grups reduïts com a marca de qualitat”. “I també incloure el concepte de gratuïtat perquè el patrimoni irradie tot el sector”, ha afegit.
ANTONIO ARIÑO
La següent intervenció ha estat a càrrec d’Antonio Ariño, vicerector de Cultura de la Universitat de València, qui ha centrat la seua aportació en la cultura com a element generador de desenvolupament i d’igualtat. “Hem d’actuar en esta transició cap a una situació en la qual les noves rutines proporcionen seguretat, confortabilitat i confiança a la població”, ha explicat, però ha afegit que la cultura “no es pot mirar únicament en la seua dimensió econòmica, perquè no és una mercaderia més”.
El vicerector de la UV ha proposat l’adopció de “un nou contracte sociocultural” que permeta “corregir les desigualtats en l’accés a la cultura”. En el context de la Comissió Municipal, Ariño ha destacat que esta nova dimensió permetrà “corregir les desigualtats culturals, la qual cosa generarà més ocupació, perquè hi haurà major demanda de creacions culturals i, per tant, més empreses. Una major formació de la població en este àmbit es tradueix en més demanda de servicis culturals, i per això, en més empreses i més ocupació”, ha afirmat. No obstant això, Antonio Ariño ha subratllat que, entesa com a activitat productiva, el cultural serà, possiblement, un dels últims sectors en la recuperació.
L’expert ha defensat que la cultura “té a vore amb els valors: ens ajuda a constituir-nos com a persones i com a societat. I en estos moments, ha afirmat- es fa necessari canviar els valors i les regles: cal parlar de ciutadania cultural i de drets culturals, i cal treballar contra la desigualtat cultural, la més difícil de visualitzar”, ha argumentat.
PAU RAUSELL
L’últim expert a intervindre davant la Comissió ha sigut el dissenyador Pau Rausell, qui ha aportat la seua “perspectiva per a la reconstrucció de València des del disseny”. Rausell ha citat la Declaració del Disseny Montreal 2017, que defineix el disseny com “un motor d’innovació i competència, creixement i desenvolupament, eficiència i prosperitat; i un agent per a solucions sostenibles creades per a les persones i fer costat al planeta del qual depenem”. Rausell ha posat en valor el disseny com “un important catalitzador de les polítiques de recuperació”, i ha defensat la seua incorporació a les polítiques urbanes. “La perspectiva del disseny pot aprofitar avantatges i catalitzar totes les condicions positives per a una estratègia efectiva de reconstrucció basada menys en el model turístic i més en el coneixement, la cultural i la creativitat. Sumar al que ja tenim”, ha explicat. I ha assegurat que “és un bon moment per a la ciutat, que és Capital Mundial del Disseny 2022, i a la qual li cauen molts reconeixements en este àmbit, ja que s’ha convertit en referència de la investigació en este camp”.
Rausell ha aportat un propostes de mesures concretes per a la reactivació econòmica de la ciutat, com la creació d’una Unitat d’experimentació per a replantejar els servicis municipals (sobretot els de reconstrucció model post-pandèmia), un Pla de rehabilitació tàctica d’espais educatius, especialment d’ensenyaments mitjans (reconfiguració dels espais), un Pla de formació de líders en xarxes associatives (falles, veïns, bandes…) sobre les possibilitats d’aplicació del disseny en la gestió dels seus espais associatius; Bons de servici de dissenys d’interiors per als agents econòmics més afectats; o la creació d’un Consell de Disseny Urbà i un Observatori del Disseny, entre altres.
La jornada continuarà esta vesprada amb la intervenció d’entitats de la societat civil. Dijous que ve es reunirà de nou la Comissió per a abordar els drets socials i el benestar social en el context de la crisi sanitària i econòmica.
